Salta al contingut principal

Mani en Sabadell (3-O)

A las doce del mediodía había convocada una manifestación contra la represión policial del día 1-O. El lugar era el “Eix Macià”, junto a Corte Inglés. He ido, y el panorama superaba cualquier expectativa. Había un gentío impresionante.



No recordaba una manifestación, en Sabadell, como la que contemplaba. No sabría calcular la cifra. Miles de personas. No me hagan decir cuánta gente, había muchísima. Había de todas las edad, especialmente, jóvenes. Es una prueba de que los jóvenes, por supuesto no todos, también están interesados por la política.



Había muchas banderas. Predominaban las esteladas, también la senyera. Niños, jóvenes, adultos, viejos –vale, es políticamente incorrecto, pero se entiende-, todos los que estaban hacían oír su protesta por los desmanes de una policía que venía a por “nosotros”. El resultado de la manifestación, ha sido una fiesta reivindicativa. Las conversaciones, giraban en torno a los hechos del 1-O, en los “colegios electorales”, el miedo y los nervios, por la posible aparición de esa “fuerza expedicionaria” que tenía como misión impedir –no lo lograron- que la ciudadanía participara en unas elecciones, que desde el gobierno central, se declaró ilegal.



Pancartas, y mucho ruido, especialmente a cargo de un grupo que aporreaba tambores y percusión, y parecía trasladarnos a Calanda. He optado por apartarme del ruido infernal que imprimían. He visto a unas adolescentes con una pancarta que decía que no querían la Independencia. No he podido fotografiar el mensaje. Banderas republicanas. No todos estaban por la Independencia, pero todos estaban contra las actuaciones policiales.




La manifestación de Sabadell no ha sido la única, en todas las ciudades se han celebrado actos similares. Habrá que esperar, o no, los datos, siempre inciertos y expuestos a toda clase de controversias. El hecho es que se han movilizados cientos de miles de personas. Es posible que desde los “servicios auxiliares mediáticos” no existan dichas manifestaciones. No importa.  Importa la gente ha estado.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...