Salta al contingut principal

Mani en Sabadell (3-O)

A las doce del mediodía había convocada una manifestación contra la represión policial del día 1-O. El lugar era el “Eix Macià”, junto a Corte Inglés. He ido, y el panorama superaba cualquier expectativa. Había un gentío impresionante.



No recordaba una manifestación, en Sabadell, como la que contemplaba. No sabría calcular la cifra. Miles de personas. No me hagan decir cuánta gente, había muchísima. Había de todas las edad, especialmente, jóvenes. Es una prueba de que los jóvenes, por supuesto no todos, también están interesados por la política.



Había muchas banderas. Predominaban las esteladas, también la senyera. Niños, jóvenes, adultos, viejos –vale, es políticamente incorrecto, pero se entiende-, todos los que estaban hacían oír su protesta por los desmanes de una policía que venía a por “nosotros”. El resultado de la manifestación, ha sido una fiesta reivindicativa. Las conversaciones, giraban en torno a los hechos del 1-O, en los “colegios electorales”, el miedo y los nervios, por la posible aparición de esa “fuerza expedicionaria” que tenía como misión impedir –no lo lograron- que la ciudadanía participara en unas elecciones, que desde el gobierno central, se declaró ilegal.



Pancartas, y mucho ruido, especialmente a cargo de un grupo que aporreaba tambores y percusión, y parecía trasladarnos a Calanda. He optado por apartarme del ruido infernal que imprimían. He visto a unas adolescentes con una pancarta que decía que no querían la Independencia. No he podido fotografiar el mensaje. Banderas republicanas. No todos estaban por la Independencia, pero todos estaban contra las actuaciones policiales.




La manifestación de Sabadell no ha sido la única, en todas las ciudades se han celebrado actos similares. Habrá que esperar, o no, los datos, siempre inciertos y expuestos a toda clase de controversias. El hecho es que se han movilizados cientos de miles de personas. Es posible que desde los “servicios auxiliares mediáticos” no existan dichas manifestaciones. No importa.  Importa la gente ha estado.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.