Passa al contingut principal

Elecciones anormales del 21-D (I)


I

Las elecciones del 21-D se han celebrado sin violencia. No ha habido despliegue de “policía expedicionaria”, ni Piolines en el puerto*. ¿Normalidad? No. Solo aparentemente. Con cuatro personas significadas en el Procés, el Vicipresident Junqueras y un Conseller, Joaquim Forn y los presidentes de dos entidades soberanistas, Jordi Sánchez y Jordi Cuixart en prisión preventiva y sin fianza, más el President Puigdemont, y los Consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret y Lluís Puig en el exilio forzado y forzoso en Bruselas, más la aplicación del art.155 de la CE, de la mano e interpretación del gobierno del PP, nada era normal.

Sin embargo, los ciudadanos, incluido la famosa mayoría silenciosa ha votado, un 81,94% de participación. Ha repartido los votos en bloques. Una realidad polarizada entre independentistas y unionistas. Las etiquetas valen solo como signos de una realidad más compleja, pero valen para situarnos en el nuevo contexto de la sociedad catalana. Del oasis catalán, denigrado por muchos, al ahora polvorín catalán. Bloques que han generado apelaciones a las emociones y sentimientos. Se han vilipendiado ambos. Por todas partes. Por acción u omisión.



¿Qué ha decido la ciudadanía en el 21-D? Ha dado a C’s un voto unionista. Una rechazo a la deriva independentista. C’s ha ganado en votos y escaños. Su victoria es histórica. Pero no se debe olvidar que su victoria ha supuesto el hundimiento del PP catalán, y ha restado votos al PSC. Así que los partidos del 155, no son vasos comunicantes. Solamente, en próximas contiendas electorales, podremos confirmar si C’s ha llegado a su techo electoral. La Sra. Arrimadas, ha sabido capitalizar el rechazo de la mitad del electorado catalán contra el Procés, no habrá posibilidad de afirmar que existe una mayoría silenciosa/da. ¡Todos han hablado!


La victoria de C’s, permite constatar que el tópico de una Cataluña en el que se manipula y se adoctrina es mentira. De lo contrario, ¿cómo explicar su triunfo? Cataluña siempre ha sido plural, “xarnega”, mestiza, infinitamente más que en cualquier lugar de España. La victoria de C’s, es una victoria amarga. A pesar de su victoria electoral, el C’s no podrá gobernar. La aritmética parlamentaria se lo impide. Cincuenta y siete escaños han obtenido el bloque unionista. Un 43,49% y 1.889.176 votantes han dado su respaldo a esta opción. 

(*) Al escribir estas notas, estaba en un error garrafal. Si estaban esas fuerzas expedicionarias. ¿Por qué seguían aquí?. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...