Passa al contingut principal

Amarillo




Primavera amarilla


    Abril venía, lleno
    todo de flores amarillas:
    amarillo el arroyo,
    amarillo el vallado, la colina,
    el cementerio de los niños,
    el huerto aquel, donde el amor vivía.
    El sol ungía de amarillo el mundo,
    con sus luces caídas;
    ¡ay, por los lirios áureos,
    el agua de oro, tibia;
    las amarillas mariposas
    sobre las rosas amarillas!
    Guirnaldas amarillas escalaban
    los árboles; ¡el día
    era una gracia perfumada de oro,
    en un dorado despertar de vida!
    Entre los huesos de los muertos
    abría Dios sus manos amarillas.
    (Juan Ramón Jiménez, Poemas mágicos y dolientes)


     Vivo en un país que le da pánico el amarillo. No se puede exhibir una camiseta de color amarillo. ¿No resulta ridículo? La respuesta es que no. Se hacen controles en la entrada del estadio del Wanda Metropolitano – patrocinador chino-. La policía por su propia cuenta –es un decir-, requisa todo lo amarillo que encuentra a su paso. El amarillo no está prohibido, pero no se puede llevar porque al parecer hace nacer el odio y la violencia, no se sabe si de quien lo lleva o quien lo mira.  Ustedes deciden.




    Nuestras Autoridades han dicho por activa y por pasiva, o por boca de fiscalía, que en España no hay presos políticos. Entonces ¿por qué esa sobreactuación sobre el amarillo? Casi 190 días llevan en prisión Jordi Sànchez y Jordi Cuixart. Después con 171 días Oriol Junqueras, Joaquim Forn, 64 días para Dolors Basa, Jordi Turull, Raül Romeva y Josep Rull y con 33 días Carme Forcadell. El amarillo es la manera de decir que la injusticia está presente en España. 

    Mientras estos representantes de una parte de la ciudadanía (47%) sigan en prisión, muchos ciudadanos seguirán y seguiremos luciendo ese amarillo que pone nervioso a los representantes del gobierno. Sólo por eso, por poner nerviosos a un gobierno que afirma que no existen presos políticos, seguiremos llevándolo como signo de las mentiras del gobierno del partido más corrupto de Europa. 

     PD: Mi abogado ha enloquecido al ver lo que está escrito. 
    Etiquetes de comentaris:

    Comentaris

    Publica un comentari a l'entrada

    Entrades populars d'aquest blog

    La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

      En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
    Publica un comentari a l'entrada
    Més informació

    Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

      M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
    Publica un comentari a l'entrada
    Més informació

    El Primer de Maig

      Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
    Publica un comentari a l'entrada
    Més informació