Política i societat

  II La Diada del llibre té data de naixement, l'any 1926. L'impulsor va ser un valencià que vivia a Barcelona des de 1918, en Vicent Clavel Andrés* havia traslladat l'editorial Cervantes. Proposar com a data el 7 d'octubre, "dia suposat del naixement de Cervantes*". A partir del 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, és va conmemorar la "Fiesta del libro español". Per descomptat, al decret prohibia qualsevol altre llengua que no fos el castellà.  Madrid vivia la data com manifestació institucional, a Barcelona, és a dir, a la perifèria va adquirir un caire "més comercial i popular, en bona part gràcies a l'impuls que rep dels llibreters i editors més actius (amb Antoni López Llausàs i Gustau Gili al capdavant)." Van començar a posar parades al carrer, concursos d'aparador en les llibreries, "descomptes  per la compra de llibres, 10%, aparició de rànquing del títols  més venuts o per la pràctica de convocar escriptors a le...

  Parlar de la llegenda de Sant Jordi vol dir ficar-se en contradiccions insuperables. Al segle XIX Francesc Maspons i Labrós*, explica una història que és fruit de històries que venen del passat llunyà. El cas, és que hi havia un regne que està condemnat per un drac. Devorava donzelles. Quant li va tocar el torn a la filla del rei, i el drac estava apunt de cruspir-se-la va aparèixer un cavallers que duia tant el escut con al pit una creu roja. El cavaller era Sant Jordi. Fent la senyal de la creu, el drac va perdre el combat singular. Sant Jordi es patró de Catalunya, però també de molts indrets perifèrics. Com tota llegenda  molt probablement, no va existir. Des de el segle XIII, la formació del seu prestigi, esdevé un clàssic, perquè en moments decisius de la batalla, apareixia dalt d'un cavall blanc per donar ànims e infondrà valor. A Barcelona l'escut de sant Jordi data del 1281. I des de 1456 és va proclamar patró de Catalunya. Durant segles, la figura del cavaller era ...

  Illa i Cercas dos cares, una amable i l'altre eternament agre, volen dialogar " sobre les tradicions, la cultura i Sant Jordi", a nivell còsmic. Parlar de Catalunya déu semblar massa provincià. Sant Jordi és un bon moment per copsar l'estat de salut del català. Del castellà no cal parlar massa, perquè tenen tots els altaveus. Cercas és per descomptat, un excel·lent narrador. El seus  libres a meitat de camí entre la narrativa, la ficció i el reportatge de investigació son importantíssim per saber con a anat la crònica del nostre país. No escriu en català i està en el seu dret de fer-ho, no faltaria més! Però, no hi ha cap altre escriptor en llegua catalana que pugui parlar Illa?

  Sant Jordi està molt a prop i pel que sembla hi ha una cataracta de llibres esperant a les llibreries. Crec que hi ha un excés d'oferta. Tothom que surt a la TV llança els seu llibre, dedicat a la seva especialitat. Veient tanta gent amb el mòbil enganxat els ulls, sembla difícil que els llibres facin massa forat. Potser seria bo que les editorials i tothom que està el negoci literari fossin més exigents  a l'hora de imprimir un llibre. La naturalesa humana és feble, davant de tants llibres quin agafes? Doncs, aquell que veu a la TV cada dia !

 

Primavera amarilla Abril venía, lleno todo de flores amarillas: amarillo el arroyo, amarillo el vallado, la colina, el cementerio de los niños, el huerto aquel, donde el amor vivía. El sol ungía de amarillo el mundo, con sus luces caídas; ¡ay, por los lirios áureos, el agua de oro, tibia; las amarillas mariposas sobre las rosas amarillas! Guirnaldas amarillas escalaban los árboles; ¡el día era una gracia perfumada de oro, en un dorado despertar de vida! Entre los huesos de los muertos abría Dios sus manos amarillas. (Juan Ramón Jiménez,  Poemas mágicos y dolientes ) Vivo en un país que le da pánico el amarillo. No se puede exhibir una camiseta de color amarillo. ¿No resulta ridículo? La respuesta es que no. Se hacen controles en la entrada del estadio del Wanda Metropolitano – patrocinador chino-. La policía por su propia cuenta –es un decir-, requisa todo lo amarillo que encuentra a su paso. El amarillo no está prohibido,...