Salta al contingut principal

Sant Jordi: Llibres i roses (i II)

 




II


La Diada del llibre té data de naixement, l'any 1926. L'impulsor va ser un valencià que vivia a Barcelona des de 1918, en Vicent Clavel Andrés* havia traslladat l'editorial Cervantes. Proposar com a data el 7 d'octubre, "dia suposat del naixement de Cervantes*". A partir del 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, és va conmemorar la "Fiesta del libro español". Per descomptat, al decret prohibia qualsevol altre llengua que no fos el castellà. 

Madrid vivia la data com manifestació institucional, a Barcelona, és a dir, a la perifèria va adquirir un caire "més comercial i popular, en bona part gràcies a l'impuls que rep dels llibreters i editors més actius (amb Antoni López Llausàs i Gustau Gili al capdavant)." Van començar a posar parades al carrer, concursos d'aparador en les llibreries, "descomptes  per la compra de llibres, 10%, aparició de rànquing del títols  més venuts o per la pràctica de convocar escriptors a les llibreries per dedicar exemplars als compradors".


L'anys 1931 es trasllada la data del octubre al 23 d'abril, per "no interferir amb la venda del llibres de text en els inicis del curs escolar i, per torna, coincidia amb el dia cert de la mort de Cervantes. Quant al 1930 s'acorda el trasllat de dates, no és va preveure la proclamació de la Segona República. Les roses acompanyaven des de el segle XV la celebració de Sant Jordi, patró de Catalunya, on a la plaça Sant Jaume hi havia parades de roses. Tot aquest cúmul de circumstàncies extraordinàries, va fer emergí l'exaltació de catalanitat. Tot això s'atura per la guerra civil i la dictadura franquista. És a partir de 1960 que l'alenada catalanista torna a emergí del silenci obligat per la repressió.


La vessant comercial de la Diada és importantíssima, perquè en un sol dia hi ha la facturació del 10% del total.  "A prop de dos milions d'exemplars de més de setanta mil títols diferents -un 52% en català-, amb una facturació superior els 25 milions d'euros, xifra pròxima la 10% de la facturació anual".

La Unesco va declarar el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. "El 21 d'abril de 2017  es va presentar a la Unesco des de Barcelona, per iniciativa de la Cambra del Llibre i del Gremi de Floristes, la petició que el Dia del Llibre i de la Rosa sigui declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Avui el 23 d'abril la festa s'estén "a més d'un centenar de països".


* Borja de Riquer, sota la direcció de. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. 23 d'abril: Sant Jordi, llibres i roses de Manuel Llanas (pàgs.60-62)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...