Parlar de la llegenda de Sant Jordi vol dir ficar-se en contradiccions insuperables. Al segle XIX Francesc Maspons i Labrós*, explica una història que és fruit de històries que venen del passat llunyà. El cas, és que hi havia un regne que està condemnat per un drac. Devorava donzelles. Quant li va tocar el torn a la filla del rei, i el drac estava apunt de cruspir-se-la va aparèixer un cavallers que duia tant el escut con al pit una creu roja. El cavaller era Sant Jordi. Fent la senyal de la creu, el drac va perdre el combat singular. Sant Jordi es patró de Catalunya, però també de molts indrets perifèrics. Com tota llegenda molt probablement, no va existir. Des de el segle XIII, la formació del seu prestigi, esdevé un clàssic, perquè en moments decisius de la batalla, apareixia dalt d'un cavall blanc per donar ànims e infondrà valor. A Barcelona l'escut de sant Jordi data del 1281. I des de 1456 és va proclamar patró de Catalunya. Durant segles, la figura del cavaller era patrimoni de la noblesa i no tant de les classes subalternes.
Si Francesc Maspons dona una versió fora del temps i l'espai, en el cas de Anna de Valldaura i el segle XX, Joan Amades i Lluís Millà situen l'acció en un lloc més cassola, a Montblanc. La celebració de Sant Jordi comença a partir de 1877. Hi ha confluències diverses que faran que la diada de Sant Jordi vagi acompanyada d'una exaltació nacional i patriòtica de Catalunya.
Malgrat tot, durant el segle XX, la diada va estar prohibida per les diferents dictadures que ha patit la nostre història. La Diada no ha estat mai festiu, excepte, a l'any 1931. Desprès de la dictadura de Franco, la commemoració de la Diada a anat agafant volada i avui s'ha convertir en un espectacle avalat per la UNESCO de gent on la rosa i el llibre son els protagonistes.
* Borja de Riquer, sota la direcció de. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. La llegenda de Sant Jordi: la princesa, el cavaller i el drac., de Magí Sunyer Molné (pàgs. 183-5)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada