Salta al contingut principal

El art.155 convierte a la AN en la Santa Inquisición

¿Alguien sabe si  alguno del PP ha ido a una manifestación ilegal? Al parecer nadie ha ido. Supongo que M.Rajoy no fue a manifestación alguna, porque debía estar preparando oposiciones.

Como vivimos en el mundo anormal del artículo 155 de la Constitución, que el gobierno del PP ha creado para su propio beneficio, cualquier manifestación es susceptible de convertirse en munición para la fiscalía. La AN, no confundir con la ANC, ha vuelto a revivir después del ocaso del ETA. Ahora, cualquier manifestación de índole independentista, se salda con la calificación de terrorismo.




La fiscalía no ha sido muy exhaustiva en la investigación de la conexión del CNI y el cerebro de los ataques terroristas en Barcelona y Cambrils. Satti, fue el imán de Ripoll responsable de la célula terrorista. Éste presunto terrorista murió en Alcanar como consecuencia de la manipulación de explosivos, había sido confidente, activo, infiltrado, o lo que fuese, había tenido relación con los servicios secretos (CNI).

La AN, no le ha interesado esta investigación que implicaba al CNI, pero en cambio, es muy activa con todo lo que tenga que ver con el movimiento independentista. Rebelión y terrorismo son ahora la etiqueta con que cualquiera que se haya manifestado a favor del independentismo es acusado. Con esta alegría en calificar delitos tan graves, estamos desvirtuando su significado.

                                                 Acusado de delito de odio
                                     

¿Acaso se puede comparar a Es Satti con la detenida de esta mañana por la guardia civil? Rebelión y terrorismo son la nueva #etiqueta contra todos los independentistas. No descarto que los que llevamos lazo amarillo seamos objeto de una cruzada por parte de ese engendro político-judicial que es la AN (Audiencia Nacional).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.