Passa al contingut principal

El art.155 convierte a la AN en la Santa Inquisición

¿Alguien sabe si  alguno del PP ha ido a una manifestación ilegal? Al parecer nadie ha ido. Supongo que M.Rajoy no fue a manifestación alguna, porque debía estar preparando oposiciones.

Como vivimos en el mundo anormal del artículo 155 de la Constitución, que el gobierno del PP ha creado para su propio beneficio, cualquier manifestación es susceptible de convertirse en munición para la fiscalía. La AN, no confundir con la ANC, ha vuelto a revivir después del ocaso del ETA. Ahora, cualquier manifestación de índole independentista, se salda con la calificación de terrorismo.




La fiscalía no ha sido muy exhaustiva en la investigación de la conexión del CNI y el cerebro de los ataques terroristas en Barcelona y Cambrils. Satti, fue el imán de Ripoll responsable de la célula terrorista. Éste presunto terrorista murió en Alcanar como consecuencia de la manipulación de explosivos, había sido confidente, activo, infiltrado, o lo que fuese, había tenido relación con los servicios secretos (CNI).

La AN, no le ha interesado esta investigación que implicaba al CNI, pero en cambio, es muy activa con todo lo que tenga que ver con el movimiento independentista. Rebelión y terrorismo son ahora la etiqueta con que cualquiera que se haya manifestado a favor del independentismo es acusado. Con esta alegría en calificar delitos tan graves, estamos desvirtuando su significado.

                                                 Acusado de delito de odio
                                     

¿Acaso se puede comparar a Es Satti con la detenida de esta mañana por la guardia civil? Rebelión y terrorismo son la nueva #etiqueta contra todos los independentistas. No descarto que los que llevamos lazo amarillo seamos objeto de una cruzada por parte de ese engendro político-judicial que es la AN (Audiencia Nacional).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...