Passa al contingut principal

El Rey premia a los ganadores

Mi abogado me ha dicho que debo exaltar a la Autoridad. No hay límites en este caso. Así que siguiendo su consejo, me voy a dedicar a exaltar las extraordinarias virtudes que adornan a nuestros gobernantes y por extensión quien este revestido de Autoridad.

Para empezar el sábado 21, con motivo de la final de un partido de fútbol, entre millonarios venidos de todas partes del mundo, hubo una parte de los espectadores que silbaron un tema musical que al parecer no les gustó. Ni que decir tiene, que la megafonía se volvió ronca de tanto volumen a que fue sometida.





La Autoridad disfruto del colorido de las banderas de los equipos. Estaba prohibido el amarillo porque se no es suficientemente fashion. La policía que siempre está a nuestro servicio, hizo una requisa de ese color atroz que algunos aficionados pretendían herir los ojos a sus vecinos. La Autoridad desde el palco se miraba el espectáculo como si de Emperadores Romanos se tratase.

A los vencedores se les obsequio con el trofeo de turno, de la mano de nuestro Rey que tuvo a bien, acercarse al campo de fútbol, rompiendo con sus obligaciones que son muchas e importantísimas y que la prensa no refleja adecuadamente el esfuerzo de nuestro Soberano.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.