Passa al contingut principal

El fin de ETA


La banda terrorista abandona la lucha armada. El mensaje es propaganda, pero finalmente, ETA desaparece. Un final largamente esperado, pero que en las filas gubernamentales no les acaba de gustar.

El final de ETA ha tenido que ver con muchos factores. No hay una única causa, desde 1960 hasta el 2018 son demasiados años de violencia. La propia ETA hizo un paso definitivo para su propia desaparición con el asesinato de Miguel Ángel Blanco el 13 de julio de 1997, era el principio del fin. En el trayecto sembraron muerte y destrucción. Hay una ETA antes de la llegada a la democracia y otra posterior a ella.


Un home passa per davant d'una pintada que diu 'Adeu ETA' a Gernika 
/ VINCENT WEST / REUTERS

El balance es catastrófico, en muertos, heridos y huérfanos, familias rotas y una sociedad vasca fracturada e irreconciliable. Los atentados en Vic, Barcelona (Hipercor), en Madrid, y el País Vasco sembraron el suelo de personas asesinadas en una espiral interminable. Nada de lo que hizo ha significado un avance en ningún orden. La muerte no puede ser la palanca de nada. Los diferentes gobiernos desde el inicio de la democracia han hablado con ETA.

Después del 11-S de 2001, el terrorismo se convirtió en una coartada mundial. El 11-M de 2004, los atentados terroristas en Madrid protagonizados por el terrorismo islamista fue utilizado de manera vergonzosa por el Gobierno de Aznar, al atribuirlo a ETA. La memoria es débil, pero desde ese momento el Gobierno del PP, ha utilizado a los representantes de las asociaciones de víctimas del terrorismo para sus propios planes de propaganda.

La sociedad española en su conjunto debería felicitarse porque ya no habrá más atentados. Ninguna familia deberá pasar por lo que han pasado las 829 asesinados/as por ETA. ¿Podrá el Gobierno del PP soportar ese final? ¿No buscará en Cataluña un avatar con el independentismo?

Como la memoria es débil el terrorismo generó antiterrorismo y excesos desde el bando que debería haber utilizado solamente la ley y el derecho. El Gal, fue un engendro de la etapa socialista, una etapa en el que los atentados eran casi a diario. Quienes hemos vivido toda está larguísima travesía del desierto, hoy es un buen día. Espero que a los demás no se les atragante el disgusto.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...