Passa al contingut principal

Justicia belga rechaza la Euroorden

La Justicia Belga ha desestimado por un defecto de forma, la euroorden del Magistrado Llarena. La resolución cierra la posibilidad de extradición a Toni Comín, Meritxell Serret y Lluís Puig. 

"La Cambra del Consell està d'acord amb la posició de la fiscalia i de la defensa, que han assenyalat que no hi ha cap ordre de detenció nacional subjacent que correspongui amb el contingut de les ordres de detenció europees", ha afirmat la Cambra del Consell en un comunicat.”(Ara.cat, LAIA FORÈS Brussel•les 16/05/2018 10:48).


Ante tanto revés judicial, sería bueno que el TS, empezara hacer reflexión sobre la sobreactuación del Magistrado Llarena. Sus Autos, lejos de ser estrictamente jurídicos, se deslizan sin ningún disimulo hacia argumentos políticos. Su obstinación en que sigan en prisión provisional, todos los encausados, sólo puede augurar futuras querellas por prevaricación del Magistrado. ¡Por mucho menos B.Garzón fue expulsado de la carrera judicial!

No basta como excusa acusar a los demás –la justicia alemana, belga-, de los propios errores e inconsistencias. “El Suprem, contra Bèlgica: veu "absència de compromís" en el 'no' a l'extradició” (Ara.cat. DANI SÁNCHEZ UGART Madrid 16/05/2018 15:27).

En estas circunstancias en que la justicia española cae en su propio descrédito, merece un foco de atención Pedro Sánchez, líder descafeinado de un PSOE zombi, que adquiere protagonismo, pasando por la derecha de la derecha al PP y Cs. Al afirmar la necesidad de ampliar el CP para poder encuadrar al independentismo catalán. ¡Enhorabuena!

PD: Espero con fruición las próximas declaraciones de Jiménez Losantos, sobre los belgas y Bruselas. En la anterior apología del terrorismo del eminente periodista sobre Alemania, y alemanes en Mallorca, no ha habido aún reacción. ¡Hasta cuándo la impunidad del egregio patriota!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...