Passa al contingut principal

Novedad en el frente: Se mantiene el art.155 CE

La noticia del día en el plano político, es el mantenimiento del art.155 para Cataluña. Hay nuevo gobierno, pero desde la Moncloa no les gusta que haya Consellers, que están en prisión preventiva o exiliados forzosos, en el lenguaje de guerra, son fugitivos de la justicia, habría que decir, exclusivamente, de la justicia española. En Bélgica y Alemania las cosas se ve e manera muy diferente.

Impedir que haya “presos preventivos” en el ejecutivo catalán, es la obsesión de Rajoy. Los mencionados “presos preventivos”, siguen teniendo intactas todos los derechos políticos. No están inhabilitados. Y, sin embargo, el ejecutivo central, y el Magistrado Llarena, están empeñados en que estos ciudadanos, no puedan ejercer sus derechos. ¡Ellos también se saltan la legalidad!

¿Qué deberá hacer el nuevo President, Quim Torra? Con el art.155, el President, no puede convocar nuevas elecciones. El Art.155, convierte la Autonomía de Cataluña es papel mojado. Sus instituciones, en cascaras vacías de poder. He aquí el nuevo paisaje catalán. Los que clamaban contra el oasis catalán, estarán de enhorabuena. 


¿Debe Quim Torra cambiar a los Consellers proscritos por el ejecutivo y Llarena? El Art.155 es una caja de pandora de la que el gobierno de Rajoy, puede utilizar con absoluta impunidad. El propio PSOE avala la política gubernamental. Gobierno y “oposición” se funden en la defensa de la unidad de España. Pedro Sánchez, maniobra en el vacío, pues, el electorado del PP y de Cs no cambiará a socialista. Hacerse la foto, acosta del independentismo sale gratis. Pero, ¿qué pasa con el PSC? El PSC está poniendo las bases para ser un partido residual en Cataluña. Es una decisión histórica, pues, durante estos últimos treinta años, ha sido una referencia indiscutible. Con su política actual, lo único que hace es aplanar el terreno para que Cs se haga con una parte de su electorado. ¡Ellos sabrán porque! 

Quim Torra, se deberá plantear que puede hacer en está nueva situación. Mantener a los Consellers repudiados por Madrid, o cambiarlo por unos nuevos, que cumplan con los deseos de Moncloa. La decisión no es fácil. El gobierno central con el art.155 imagina que la Autonomía catalana, sigue existiendo, aunque sea nominalmente, pero de facto, los representantes de la ciudadanía catalana, su Parlament, tienen menos poder que cualquier cabo de la guardia civil. Seguiremos atentos a la pantalla.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...