Passa al contingut principal

Carlos Carrizosa

He escuchado en Catalunya Ràdio, la entrevista con Carlos Carrizosa dentro del programa El Suplement con Roger Escarpa. Al momento he pensado en pasar de la entrevista. Unos segundos después he escuchado al entrevistado.


Las declaraciones de Carrizosa son duras de oír. No hay nada de amabilidad para el independentismo y sus protagonistas políticos. Lo que hay es una crítica implacable desde sus presupuestos políticos. No hay en sus palabras más que reproches. Desde un punto de vista democrático, las palabras de Carrizosa, son convenientes y necesarias. Hay que recordar que nadie está en la verdad permanente y que el adversario político también puede tener razón, o al menos sus razones.

No podemos desde las filas del independentismo, escuchar sólo lo que nos gusta oír. Por eso sus declaraciones son el reflejo de los que piensan que no hay nada que negociar ni discutir ni reflexionar. Sólo hay Constitución. 

Lo único que he echado en falta ha sido su excesivo fervor militante, su absoluta falta de empatía con sus compañeros del Parlament. Él también parece embuido de una fe que va más allá de la duda. Sus palabras son como el cincel del escultor delante de un bloque de granito, no vale el tacto ni el matiz, hay que golpear sin desmayo y con determinación.

Esa falta de determinación es lo que nos sobra en las filas independentistas. Suman más pero no lo parece. Carrizosa representa una parte de la sociedad catalana que no quiere saber nada de la independecia. Sería bueno empezar a pensar porqué no quieren esa independencia. Sería bueno que los políticos que si quieren, explicaran las ventajas y también los inconvenientes, de una posible independencia. De momento, es necesario que los propios partidos independentistas reflexionen sobre lo que quieren hacer y expliquen a la sociedad catalana porque están actuando de está manera insensata y suicida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala estrella.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte. Com la propaganda és maliciosa, les cares d'Ana Botín son sense el permís d'ella i d'altres que surten amb aquesta propaganda. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...