La policía se gusta

Se lee en la prensa digital, la macrooperación contra los narcopisos. Siempre me ha parecido que estos despliegues son un ejercicio de autoestima para la policía. Una forma de relaciones públicas para la sociedad, y especialmente, para los vecinos que tienen que soportar y convivir con el narcotráfico a pequeña escala.

Porque la realidad es que muchos de estos detenidos (55) serán puestos en libertad. 8oo agentes son muchos agentes para detener a delincuentes que seguramente la policía los tiene identificados. ¿Para qué estos despligues de hombres y medios? No se ha querido abordar el problema del tráfico de drogas. Seguimos en la dinámica de la represión. No ha funcionado ni funcionará. Los hechos son refractarios a los deseos de los políticos que utilizan el problema de la inseguridad ciudadana para escalar posiciones electorales. Se les llena la boca de promesas que no pueden cumplir, pero son reacios ha solvertar los problemas de la adicción y rehabilitación.

http://publications.europa.eu

De momento no he visto en fotografía lo decomisado por la macrooperación. Uno espera ver una mesa llena de drogas incautadas. De momento el aparador no se ha puesto. Supongo que la policía decidirá cuando exponerlas a los medios. ¿O es qué todo es misería y compañía?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera. Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

Més informació

La culpa és teva !

Hi ha jutges patriotes aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog