Salta al contingut principal

La Fiscalía tiene un plan



Este es el titular del día. La Fiscalía sigue la senda marcada por el anterior Fiscal General del Estado. La nueva Fiscal , nombrada por el gobierno del PSOE, no ha movido nada de lo que el anterior dejo atado. Se felicita el  gobierno de la independencia de la Fiscalía. 

El anterior gobierno del PP, envío al TS una cuestión política para que se solucionara vía Codigo Penal. No en vano, la instrucción calamitosa del Magistrado-instructor, Pablo Llarena, ha puesto al TS en una situación límite.

Así como una STS sobre hipotécas, ha hecho reaccionar a su Presidente, por las consecuencias económicas que puede tener la aplicación de la resolución, ahora, ¿no debería estar planteándose otra reacción, por las consecuencias para la convivencia en Cataluña? Es cierto, aún debe juzgarse. La presunción de inocencia se ha vuelto invisible con respecto a los representates de la ciudadanía catalana. ¿Podrá el TS acordar el inicio del juicio, sin estar presente el anterior responsable del ejecutivo catalán? 

Rebelión para la Fiscalía y sedición para la Abogacía del Estado, que curiosamente, no pide la reitegración de perjuicio económico que supuestamente tuvo el Estado. Así, ¿por qué la Abogacía del Estado solicita pena? La respuesta es que la Abogacía del Estado es el lobby que pretende salvaguardar sus intereses particulares. Curiosamente, ambos estamentos, tiene hilo directo con el poder ejecutivo. Si Pedro Sánchez, hubiese querido rebajar la tensión y reconducir la situación no tenía más que volver a instar a la Fiscalía General, una nueva intepretación de los hechos. Pero no ha sido así, porque electoralmente, no le salen los votos. Sin embargo, espera de los partidos independentistas que aprueben los presupuestos por el bien del propio PSOE.

Pedro Sánchez debe pensar que ahora mismo, sería suicida, cambiar la tipificación penal que el PP –Fiscal General del Estado- impulso. Prefiere no tocar nada, para evitar una coalición –problable- entre Cs-PP-Vox. Sacrificar a la sociedad catalana, deben pensar en el PSOE es un precio aceptable, para poder transmitir la imagen de un gobierno que acepta la división de poderes. 

El TS tiene una sensibilidad muy fina con los poderes económicos, esperemos que lo tenga para dos millones de personas que votan independentismo, y que ahora mismo, se sienten escarnecidas y humilladas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.