Salta al contingut principal

Abusos sexuales en Montserrat



Estos días dos casos –habrá más, desgraciadamente- sobre abusos sexuales, se han dado a conocer. El factor común es Andreu Soler, monje en Montserrat y que murió en el 2008. El primer caso lo denunció Miguel Hurtado que había sido escolta en 1998. Andreu Soler fundó el grupo de escolta en Montserrat en 1959. No hay que ser un experto en psicología para comprender que las actuaciones de Soler no fueron casos puntuales ni excepcionales. El tiempo dirá el alcance de su conducta criminal.

La Iglesia, y en este caso el Monastir de Montserrat, un emblema de la Iglesia catalana, también han caído en la pendiente de los abusos sexuales por parte de uno de sus miembros. Las denuncias se hacen después de décadas de distancia de los hechos ocurridos. En el caso de Miguel Hurtado, su familia comunica el caso al Monasterio, y aparta a Soler al monasterio del Milagro. La Iglesia católica tiene un problema gravísimo con los abusos sexuales a menores. Su impunidad, debido al Concordato, hace que los casos, no trasciendan lo público y se queden en el ámbito de lo privado.

El mal está hecho, pero posiblemente, en el mientras tanto, quienes cometen los abusos lo siguen haciendo, ante el silencio culpables de las víctimas y el silencio cómplice de los superiores.

“Cuando un clérigo da lugar a algún escándalo, la discretísima Iglesia católica, experta en tale trances, lo retira rápidamente de la circulación, y al que pregunta por él, tras haber advertido su ausencia, se le contesta indefectiblemente: “Oh, el Padre Ramoneda se ha recogido para dedicarse a altos estudios eclesiásticos”. La cita aparece en Altos estudios eclesiásticos. Ensayos 1, Rafael Sánchez Ferlosio, pág.IX).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.