Passa al contingut principal

Abusos sexuales en Montserrat



Estos días dos casos –habrá más, desgraciadamente- sobre abusos sexuales, se han dado a conocer. El factor común es Andreu Soler, monje en Montserrat y que murió en el 2008. El primer caso lo denunció Miguel Hurtado que había sido escolta en 1998. Andreu Soler fundó el grupo de escolta en Montserrat en 1959. No hay que ser un experto en psicología para comprender que las actuaciones de Soler no fueron casos puntuales ni excepcionales. El tiempo dirá el alcance de su conducta criminal.

La Iglesia, y en este caso el Monastir de Montserrat, un emblema de la Iglesia catalana, también han caído en la pendiente de los abusos sexuales por parte de uno de sus miembros. Las denuncias se hacen después de décadas de distancia de los hechos ocurridos. En el caso de Miguel Hurtado, su familia comunica el caso al Monasterio, y aparta a Soler al monasterio del Milagro. La Iglesia católica tiene un problema gravísimo con los abusos sexuales a menores. Su impunidad, debido al Concordato, hace que los casos, no trasciendan lo público y se queden en el ámbito de lo privado.

El mal está hecho, pero posiblemente, en el mientras tanto, quienes cometen los abusos lo siguen haciendo, ante el silencio culpables de las víctimas y el silencio cómplice de los superiores.

“Cuando un clérigo da lugar a algún escándalo, la discretísima Iglesia católica, experta en tale trances, lo retira rápidamente de la circulación, y al que pregunta por él, tras haber advertido su ausencia, se le contesta indefectiblemente: “Oh, el Padre Ramoneda se ha recogido para dedicarse a altos estudios eclesiásticos”. La cita aparece en Altos estudios eclesiásticos. Ensayos 1, Rafael Sánchez Ferlosio, pág.IX).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...