Passa al contingut principal

Abusos sexuales en Montserrat



Estos días dos casos –habrá más, desgraciadamente- sobre abusos sexuales, se han dado a conocer. El factor común es Andreu Soler, monje en Montserrat y que murió en el 2008. El primer caso lo denunció Miguel Hurtado que había sido escolta en 1998. Andreu Soler fundó el grupo de escolta en Montserrat en 1959. No hay que ser un experto en psicología para comprender que las actuaciones de Soler no fueron casos puntuales ni excepcionales. El tiempo dirá el alcance de su conducta criminal.

La Iglesia, y en este caso el Monastir de Montserrat, un emblema de la Iglesia catalana, también han caído en la pendiente de los abusos sexuales por parte de uno de sus miembros. Las denuncias se hacen después de décadas de distancia de los hechos ocurridos. En el caso de Miguel Hurtado, su familia comunica el caso al Monasterio, y aparta a Soler al monasterio del Milagro. La Iglesia católica tiene un problema gravísimo con los abusos sexuales a menores. Su impunidad, debido al Concordato, hace que los casos, no trasciendan lo público y se queden en el ámbito de lo privado.

El mal está hecho, pero posiblemente, en el mientras tanto, quienes cometen los abusos lo siguen haciendo, ante el silencio culpables de las víctimas y el silencio cómplice de los superiores.

“Cuando un clérigo da lugar a algún escándalo, la discretísima Iglesia católica, experta en tale trances, lo retira rápidamente de la circulación, y al que pregunta por él, tras haber advertido su ausencia, se le contesta indefectiblemente: “Oh, el Padre Ramoneda se ha recogido para dedicarse a altos estudios eclesiásticos”. La cita aparece en Altos estudios eclesiásticos. Ensayos 1, Rafael Sánchez Ferlosio, pág.IX).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.