Passa al contingut principal

17-F Huelga medio general

Aquest dijous (17 de febrer) va ser dia de vaga. Vaig passar per un polígon industrial, i no vaig sapiguer veure cap aturada. Tots els pàrquing eren plens. En canvi, al pàrquing del CNS hi havia molt pocs cotxes. Avui (divendres) estava ple, es a dir, molta gent no va anar al CNS. Era un acte simbólic?. 

[Este jueves (17 de febrero) fue día de huelga. Pasé por un polígono industrial, cercano a casa, y no supe ver ningún paro. Todos los parkings estaban llenos. En cambio, al parking del CNS había muy pocos coches. Hoy (viernes) estaba lleno, es decir, mucha gente no fue al CNS. ¿Era un acto simbólico? ]




Calia fer una aturada en aquest moment? Demanar a la gent que faci vaga es sempre un pel delicat. Cal fer-ho sempre en molta cura. El moment i  la implicació de tothom es clau per el èxit de l’aturada. Les imatges vistes, ens deixen la percepció que tot era massa forçat. Una aturada general s’ha d’explicar millor. No val tirar pel dret. Sense les organitzacions clàssiques –CCOO i UGT-, és fa difícil que tot pugui aturar-se. 

[¿Era necesario hacer una huelga en estos momentos? Pedir a la gente que haga huelga es siempre un asunto delicado. Hay que hacerla de manera muy cuidadosa. El momento y la implicación de todos es clave para el éxito de la huelga. Las imágenes vistas, nos dejan la percepción de que todo era demasiado forzado. Una huelga general se ha de explicar mejor. No vale ir por libre. Sin las organizaciones clásicas -CCOO y UGT-, se hace difícil que todo pueda pararse]




La munició que donen a la reacció és gratuïta i no generen simpaties, sembla que cada vegada les vagues son enteses com innecessàries. Vivim en un món desmobilitzat on la gent té por de perdre el treball. Així que seria convenient que la propera vegada sigui més coordinades y més transversals. Ja hi haurà, malauradament, moments per sortir al carrer.

[La munición que dan a la reacción es gratuita y o generan simpatías, parece que cada vez las huelgas son entendidas como innecesarias. Vivimos en un mundo desmovilizado donde la gente tiene miedo de perder el trabajo. Así que sería conveniente que la próxima vez sean más coordinadas y más transversales. Ya habrá, desgraciadamente, momentos para salir a la calle ]




PD: Les carreges policial començant a fer-se habituals. Ja saben que la BRIMO té fama de primer colpejar i després preguntar. Tothom sap, o hauria de saber, que la policia està per això. No és cap cos de amor fraternal. ¡Totes les policies del món se assemblen!

[PD: Las cargas policiales comienzan hacerse habituales. Ya sabemos que la BRIMO tiene fama de primero golpear y después preguntar. Todos sabemos, o habríamos de saber, que la policía esta para esto. No es ningún cuerpo de amor fraternal. ¿Todas las policías del mundo se parecen!]




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.