Salta al contingut principal

17-F Huelga medio general

Aquest dijous (17 de febrer) va ser dia de vaga. Vaig passar per un polígon industrial, i no vaig sapiguer veure cap aturada. Tots els pàrquing eren plens. En canvi, al pàrquing del CNS hi havia molt pocs cotxes. Avui (divendres) estava ple, es a dir, molta gent no va anar al CNS. Era un acte simbólic?. 

[Este jueves (17 de febrero) fue día de huelga. Pasé por un polígono industrial, cercano a casa, y no supe ver ningún paro. Todos los parkings estaban llenos. En cambio, al parking del CNS había muy pocos coches. Hoy (viernes) estaba lleno, es decir, mucha gente no fue al CNS. ¿Era un acto simbólico? ]




Calia fer una aturada en aquest moment? Demanar a la gent que faci vaga es sempre un pel delicat. Cal fer-ho sempre en molta cura. El moment i  la implicació de tothom es clau per el èxit de l’aturada. Les imatges vistes, ens deixen la percepció que tot era massa forçat. Una aturada general s’ha d’explicar millor. No val tirar pel dret. Sense les organitzacions clàssiques –CCOO i UGT-, és fa difícil que tot pugui aturar-se. 

[¿Era necesario hacer una huelga en estos momentos? Pedir a la gente que haga huelga es siempre un asunto delicado. Hay que hacerla de manera muy cuidadosa. El momento y la implicación de todos es clave para el éxito de la huelga. Las imágenes vistas, nos dejan la percepción de que todo era demasiado forzado. Una huelga general se ha de explicar mejor. No vale ir por libre. Sin las organizaciones clásicas -CCOO y UGT-, se hace difícil que todo pueda pararse]




La munició que donen a la reacció és gratuïta i no generen simpaties, sembla que cada vegada les vagues son enteses com innecessàries. Vivim en un món desmobilitzat on la gent té por de perdre el treball. Així que seria convenient que la propera vegada sigui més coordinades y més transversals. Ja hi haurà, malauradament, moments per sortir al carrer.

[La munición que dan a la reacción es gratuita y o generan simpatías, parece que cada vez las huelgas son entendidas como innecesarias. Vivimos en un mundo desmovilizado donde la gente tiene miedo de perder el trabajo. Así que sería conveniente que la próxima vez sean más coordinadas y más transversales. Ya habrá, desgraciadamente, momentos para salir a la calle ]




PD: Les carreges policial començant a fer-se habituals. Ja saben que la BRIMO té fama de primer colpejar i després preguntar. Tothom sap, o hauria de saber, que la policia està per això. No és cap cos de amor fraternal. ¡Totes les policies del món se assemblen!

[PD: Las cargas policiales comienzan hacerse habituales. Ya sabemos que la BRIMO tiene fama de primero golpear y después preguntar. Todos sabemos, o habríamos de saber, que la policía esta para esto. No es ningún cuerpo de amor fraternal. ¿Todas las policías del mundo se parecen!]




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.