Salta al contingut principal

17-F Huelga medio general

Aquest dijous (17 de febrer) va ser dia de vaga. Vaig passar per un polígon industrial, i no vaig sapiguer veure cap aturada. Tots els pàrquing eren plens. En canvi, al pàrquing del CNS hi havia molt pocs cotxes. Avui (divendres) estava ple, es a dir, molta gent no va anar al CNS. Era un acte simbólic?. 

[Este jueves (17 de febrero) fue día de huelga. Pasé por un polígono industrial, cercano a casa, y no supe ver ningún paro. Todos los parkings estaban llenos. En cambio, al parking del CNS había muy pocos coches. Hoy (viernes) estaba lleno, es decir, mucha gente no fue al CNS. ¿Era un acto simbólico? ]




Calia fer una aturada en aquest moment? Demanar a la gent que faci vaga es sempre un pel delicat. Cal fer-ho sempre en molta cura. El moment i  la implicació de tothom es clau per el èxit de l’aturada. Les imatges vistes, ens deixen la percepció que tot era massa forçat. Una aturada general s’ha d’explicar millor. No val tirar pel dret. Sense les organitzacions clàssiques –CCOO i UGT-, és fa difícil que tot pugui aturar-se. 

[¿Era necesario hacer una huelga en estos momentos? Pedir a la gente que haga huelga es siempre un asunto delicado. Hay que hacerla de manera muy cuidadosa. El momento y la implicación de todos es clave para el éxito de la huelga. Las imágenes vistas, nos dejan la percepción de que todo era demasiado forzado. Una huelga general se ha de explicar mejor. No vale ir por libre. Sin las organizaciones clásicas -CCOO y UGT-, se hace difícil que todo pueda pararse]




La munició que donen a la reacció és gratuïta i no generen simpaties, sembla que cada vegada les vagues son enteses com innecessàries. Vivim en un món desmobilitzat on la gent té por de perdre el treball. Així que seria convenient que la propera vegada sigui més coordinades y més transversals. Ja hi haurà, malauradament, moments per sortir al carrer.

[La munición que dan a la reacción es gratuita y o generan simpatías, parece que cada vez las huelgas son entendidas como innecesarias. Vivimos en un mundo desmovilizado donde la gente tiene miedo de perder el trabajo. Así que sería conveniente que la próxima vez sean más coordinadas y más transversales. Ya habrá, desgraciadamente, momentos para salir a la calle ]




PD: Les carreges policial començant a fer-se habituals. Ja saben que la BRIMO té fama de primer colpejar i després preguntar. Tothom sap, o hauria de saber, que la policia està per això. No és cap cos de amor fraternal. ¡Totes les policies del món se assemblen!

[PD: Las cargas policiales comienzan hacerse habituales. Ya sabemos que la BRIMO tiene fama de primero golpear y después preguntar. Todos sabemos, o habríamos de saber, que la policía esta para esto. No es ningún cuerpo de amor fraternal. ¿Todas las policías del mundo se parecen!]




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...