Salta al contingut principal

Mezquina y mentirosa



“(…) Era normal buscar una solución pactada con el 155. Estamos frente a unos señores profundamente nazis que defienden la supremacía de la raza, buscan el victimismo permanente y están destrozando Cataluña. (…)” (El País, 26 febrero 2019)

Celia Villalobos se permite declaraciones despectivas y mentirosas. Hablar mal de los líderes independentistas sale siempre gratis. Ella nunca ha hablado mal de su partido. Ahora que ya no se va a presentar, tiene 70 años, ¡por qué no se jubilan! Tenemos una nómina gerontocrática insultante para todos aquellos que anhelan jubilarse. Un mal pensado podría sugerir que con la vida regalada que tienen en el Congreso, ¿para qué te vas a jubilar?

He dicho antes que los clichés deshumanizadores que nos regalan los representantes políticos “nacionales”, no deja de ser preocupante por su falta absoluta de veracidad. Sólo los independentistas son nazis. ¿Sabe la señora Villalobos que significa nazi? ¿Ha mirado algún libro de historia? Llamar a los representantes del independentismo nazis es descalificar a toda la ciudadanía que los ha votado. Mezclar y degradar con la palabra a los oponentes resulta miserable y mezquino. Es la misma táctica que cuando se denigraba a los judíos, o cualquier grupo minoritario. Celia Villalobos ha vivido durante cuarenta años de un partido cuya corrupción ha sido sistémica y sistemática, pero ¿cuántas veces ha denunciado esa corrupción? Habla de victimismo. El 1-O la ciudadanía fue objeto de un atropello sin precedentes por parte de la policía y guardia civil que “fueron a por nosotros”. El victimismo son los reiterados incumplimientos en infraestructuras y el déficit permanente de inversiones. ¡Claro que jugamos la carta del victimismo! 

Villalobos vive en otra galaxia, por eso no sabe que en Cataluña sigue liderando la economía española, a pesar de los esfuerzo del gobierno catalán por hundir la economía. ¿Cómo es posible semejante milagro?

Con declaraciones  como está, no entiendo porque se extraña que Vox pueda acaparar muchos votos del PP. Si pones gasolina al fuego es inevitable que el fuego se haga más grande. Con sus declaraciones lo que hace es sacar a la luz sus propias contradicciones, se escandaliza de Vox, cuando por otro lado, parece más bien su ventrílocuo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.