Passa al contingut principal

Traslado de los Presos Políticos a Madrid

Una parte del  anterior Govern de la Generalitat, son llevados a Madrid, para enfrentarse a las acusaciones que deberán dirimirse en el TS. Llama la atención la premura con la que son llevados. Sabemos que el juicio, si se celebra, será a partir del 12 de febrero, la pregunta es ¿por qué se les traslada cuando faltan dos semanas? ¿No sería más sensato trasladarlos cuando faltasen unos días? 


A parte de una alguna carga policial de los Mossos y el vídeo grabado desde una furgoneta policial, el traslado ha sido una muestra del circo mediático en que se va a convertir el juicio. Desde el infierno en que debe cocerse a fuego lento el anterior Fiscal General, las acusaciones se han mantenido contra viento y marea. El relato oficial, no es más que un atestado de la Guardia Civil, que como ya hemos dicho en otras ocasiones, son consideradas actas definitivas de la Verdad Absoluta. 

Si eso es así, ¿qué final habrá que esperar? El TS, tendrá que retorcer las interpretaciones de la ley para poder hacer encajar los tipos penales con los relatos del juez-instructor y la fiscalía. El TS sabe que tiene un problema gravísimo. Su credibilidad está en cuestión. Qué el Presidente de la Sala que enjuiciará el caso, Manuel Marchena tuviera que renunciar a presidir el TS y el CGPJ, por supuestas amistades con Ignacio Cosidó y sus particulares bravatas, resulta surrealista. En vista de semejante dislate, una parte de los acusados del Procés, han recusado, sin éxito, Manuel Marchena. Habrá que esperar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...