Salta al contingut principal

Traslado de los Presos Políticos a Madrid

Una parte del  anterior Govern de la Generalitat, son llevados a Madrid, para enfrentarse a las acusaciones que deberán dirimirse en el TS. Llama la atención la premura con la que son llevados. Sabemos que el juicio, si se celebra, será a partir del 12 de febrero, la pregunta es ¿por qué se les traslada cuando faltan dos semanas? ¿No sería más sensato trasladarlos cuando faltasen unos días? 


A parte de una alguna carga policial de los Mossos y el vídeo grabado desde una furgoneta policial, el traslado ha sido una muestra del circo mediático en que se va a convertir el juicio. Desde el infierno en que debe cocerse a fuego lento el anterior Fiscal General, las acusaciones se han mantenido contra viento y marea. El relato oficial, no es más que un atestado de la Guardia Civil, que como ya hemos dicho en otras ocasiones, son consideradas actas definitivas de la Verdad Absoluta. 

Si eso es así, ¿qué final habrá que esperar? El TS, tendrá que retorcer las interpretaciones de la ley para poder hacer encajar los tipos penales con los relatos del juez-instructor y la fiscalía. El TS sabe que tiene un problema gravísimo. Su credibilidad está en cuestión. Qué el Presidente de la Sala que enjuiciará el caso, Manuel Marchena tuviera que renunciar a presidir el TS y el CGPJ, por supuestas amistades con Ignacio Cosidó y sus particulares bravatas, resulta surrealista. En vista de semejante dislate, una parte de los acusados del Procés, han recusado, sin éxito, Manuel Marchena. Habrá que esperar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...