Salta al contingut principal

Traslado de los Presos Políticos a Madrid

Una parte del  anterior Govern de la Generalitat, son llevados a Madrid, para enfrentarse a las acusaciones que deberán dirimirse en el TS. Llama la atención la premura con la que son llevados. Sabemos que el juicio, si se celebra, será a partir del 12 de febrero, la pregunta es ¿por qué se les traslada cuando faltan dos semanas? ¿No sería más sensato trasladarlos cuando faltasen unos días? 


A parte de una alguna carga policial de los Mossos y el vídeo grabado desde una furgoneta policial, el traslado ha sido una muestra del circo mediático en que se va a convertir el juicio. Desde el infierno en que debe cocerse a fuego lento el anterior Fiscal General, las acusaciones se han mantenido contra viento y marea. El relato oficial, no es más que un atestado de la Guardia Civil, que como ya hemos dicho en otras ocasiones, son consideradas actas definitivas de la Verdad Absoluta. 

Si eso es así, ¿qué final habrá que esperar? El TS, tendrá que retorcer las interpretaciones de la ley para poder hacer encajar los tipos penales con los relatos del juez-instructor y la fiscalía. El TS sabe que tiene un problema gravísimo. Su credibilidad está en cuestión. Qué el Presidente de la Sala que enjuiciará el caso, Manuel Marchena tuviera que renunciar a presidir el TS y el CGPJ, por supuestas amistades con Ignacio Cosidó y sus particulares bravatas, resulta surrealista. En vista de semejante dislate, una parte de los acusados del Procés, han recusado, sin éxito, Manuel Marchena. Habrá que esperar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.