Ayer en el Intermedio, hubo un reportaje de Gonzo sobre la fresa en Huelva. El convenio prevé que el salario por día sea de 39 € por 8h trabajadas en condiciones muy duras. Se explicaba que siendo Huelva una provincia con el 25% de paro, sólo se habían apuntado mil personas. La patronal del sector no quiso aparecer en el reportaje. Se contrata en origen acerca de 11000 mujeres desde Marruecos. No se prevé dónde se han de alojar ni nada por el estilo. En el reportaje se veían chabolas donde mal viven los inmigrantes. Al parecer las autoridades no se dejan ver. No hay inspecciones de trabajo. El clima laboral es de semiesclavitud -lo tomas o lo dejas-. ¿Cómo se puede permitir todo esto?
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada