Passa al contingut principal

Celtiberia Show (VII)




La figura de Valls, cobrando 20.000 € mensuales, por ser la esperanza antiindependentista resulta sorprendente e iba a decir escandalosa, pero no, el personaje es sinestro. 

Unos altruistas y magnánimos filántropos pagan alegremente un sueldo acorde con un candidato que perdió las elecciones, pero que en el contexto tóxico que en vivimos hace posible que sus votos valgan su peso en los 20.000 € mensuales.

Valls es de aquellos que no ha trabajado nunca fuera de la esfera partidaria, en este caso en el PS. Sin embargo, en su deriva desde Francia a España se ha ido escorando a una derecha que proclama su amor absoluto a las leyes del mercado  -léase, el dinero-.

Valls vive en una burbuja estratosférica. ¿Cuántas personas disponen de 20.000€ mensuales para vivir? Ahora podemos dar un paso más y decir que si alguien tiene apuros económicos, siempre puede llamar a las puertas de los filantrópicos amigos que hacen la vida de Valls soportable. Pasar de Primer Ministro francés a edil de Barcelona debe ser un gran paso adelante en su carrera de político profesional.  

En su artículo de Joan B.Culla, que aparece en el Ara.cat, nos dice cuál es la nómina de los altruistas:

el líder de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, que no necessita presentació; hi figura l’empresari Félix Revuelta, que es vanta d’haver-li presentat “gairebé tot l’Íbex, Felipe González i Aznar”; també hi trobem el financer Claudio Boada Pallarés, 'senior advisor' del fons d’inversió Blackstone Group per a Espanya i Portugal; o Jaime Malet Perdigo, president de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya (AmChamSpain), admirador de Donald Trump i virulent antiindependentista (d’això últim, en tinc fins i tot experiència personal).”

El Sr. Valls se deja querer, pero no es barato. Su integridad como servidor público no se verá coartada por nadie, sólo se interesa por Manuel Valls, Cs está disgustada  por la vía que ha tomado Valls sin hacer caso a las indicaciones del partido de Rivera.

Genio y figura, la del Sr.Valls, ¿se acuerdan del caso de la muchacha gitana y la deportación de Leonarda Dibrani, de 15 años de edad como cuestión de Estado de la mano de Valls, entonces ministro del interior? Valls tuvo que salir por la puerta trasera de la política francesa – no desgraciadamente por este caso- y ha venido a Cataluña para solucionar los problemas que tenemos planteados. ¡Con personajes así, vamos apañados!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...