Passa al contingut principal

Valls ya tiene donde caerse muerto

La información del Ara.cat sobre patrimonio de los nuevos representantes del Ayuntamiento de Barcelona, destaca que el que más tiene es Josep Bou (PP) y el que menos Manuel Valls. Según dicha información “Manuel Valls no té ni pis ni cotxe en propietat, i ha declarat una suma total de 15.000 euros.”[Manuel Valls no tiene ni piso ni coche en propiedad, y ha declarado una suma total de 15.000 euros] (Ara.cat). Llama la atención que todo un ex primer ministro de Francia no tenga nada, excepto esos 15.000€. Se plantean varias hipótesis: todas ellas no dejan bien parado al Sr. Valls. 

Ahora podemos entender lo de las 20.000€ mensuales para poder empezar a reconstruir su paupérrimo  patrimonio. También en esa línea podemos entender su reciente boda con Susana Gallardo, heredera de los laboratorios Almirall. Susana Gallardo se enamoró de un político en la miseria y como el amor no conoce de clases ni de barreras, se ha obrado el milagro. 

Valls es un nuevo mesías del neoliberalismo subvencionado, todos los que saben, colocan su patrimonio fuera de las garras del fisco y acreedores, externalizándolo  en testaferros, sociedades pantalla, y cuentas secretas. Sin embargo, el Sr. Valls nos dice con toda la tranquilidad del mundo que no tiene medios, excepto, el nuevo empleo de edil en el Ayuntamiento de Barcelona, Valls cobrará unos 92.600€ brutos al año. Para Valls, Barcelona se ha convertido en el nuevo El Dorado. ¡Enhorabuena!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...