Salta al contingut principal

Antes habrá lluvia de meteoritos que de millones


Anem cap al abisme. Uns perquè creuen què és el millor. Uns altres perquè pensen què així, caldrà fer alguna cosa, uns altres, creuen què cal respectar el statu quo. Ningú sap rés del que pot passar. Potser els del TS creuen que estan fent en servei a la Pàtria. Amb la jurisprudència que hi ha caldrà retorçar força els arguments, però això no és cap inconvenient. 



En un estat de permanent crisi, el govern de Pedro Sànchez (PSOE), vol fer creure què els seus actes són producte de la responsabilitat. Anunciant en un míting que es donaren els diners que corresponen a les CC.AA, uns 5.000 € inclosa Catalunya, segons el càlculs, corresponen a Catalunya uns 800 milions d’euros. Això es menys que el pressupost del Barça, per fer comparacions odioses. 

Catalunya està ofegada econòmicament. En pressupostos prorrogats, no hi ha marge de maniobra. Aquests 800 milions d’euros, són un altre cant de sirena de Pedro Sànchez, no té cap credibilitat. En molta probabilitat no en veurem cap euro. I això què els pertoca per llei a les CC.AA. Provisionalitat què desemboca en irresponsabilitat. Totes les Administracions, deurien de explicar a la ciutadania, què està passant. Per què hi falten diners i cóm poden fer front aquest problema. El què passa, és què no son capaços d’explicar-ho a la gent. No volen perdre vots. 

[Vamos hacia el abismo. Unos porque creen que es lo mejor. Otros porque piensan que así, habrá que hacer algo, otros, creen que hay que respetar el statu quo. Nadie sabe nada lo que puede pasar. Quizá los del TS creen que están haciendo en servicio a la Patria. Con la jurisprudencia que hay habrá que retorcer  los argumentos, pero esto no es ningún inconveniente.

En un estado de permanente crisis, el gobierno de Pedro Sánchez (PSOE), quiere hacer creer que sus actos son producto de la responsabilidad. Anunciando en un mitin que se darán el dinero que corresponde a las CC.AA, unos 5.000 € incluida Cataluña, según los cálculos, corresponden a Cataluña unos 800 millones de euros. Esto es menos que el presupuesto del Barça, para hacer comparaciones odiosas.

Cataluña está ahogada económicamente. Con presupuestos prorrogados, no hay margen de maniobra. Estos 800 millones de euros, son otro canto de sirena de Pedro Sánchez, no tiene ninguna credibilidad. Con mucha probabilidad no veremos ningún euro. Y eso que les corresponde por ley a las CC.AA. Provisionalidad que desemboca en irresponsabilidad. Todas las Administraciones, deberían de explicar a la ciudadanía, que está pasando. ¿Por qué falta dinero y cómo pueden hacer frente este problema. Lo que pasa, es que no son capaces de explicarlo a la gente. No quieren perder votos.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...