Salta al contingut principal

El Tsunami Democràtic es elevado por la GC a banda terrorista

Terrorismo es según la GC y la AN aquellos ciudadanos que se manifiestan como rechazo a la STS. Ahora el terrorismo no es necesario que haya explosiones, ni muertos, ni que se genera miedo generalizado en una sociedad determinada. Basta que los convocantes se concentren en determinados lugares para visualizar las protestas por la STS. 





Las redes sociales son un inmenso campo en el que se puede encontrar de todo. Si algunos promotores convocan una concentración en el aeropuerto, por ejemplo, ¿cómo saber el alcance de la convocatoria? La respuesta es si hay muchos manifestantes. La GC, la AN y el CNI han advertido del potencial “revolucionario” de estas convocatorias. 

Criminalizar la protesta no parece una buena idea, pero en el caso de Cataluña, todo vale. Miles de personas fueron al aeropuerto. ¿Acaso sabían los del Tsunami Democràtic, cuánta gente acudiría? La respuesta es que no. Lo que sucede es que hay mucha gente, joven especialmente, que se apunta a estas concentraciones. 

Se puede colapsar el aeropuerto, este verano y cada puente largo, diferentes colectivos de trabajadores, mayoritarios unos y minoritarios otros, logran el milagro de colapsar el aeropuerto de Barcelona. Sin embargo, a pesar de los miles de afectados y los cientos de vuelos cancelados, ni la GC, ni la AN ni el CNI parecen muy preocupados por el caos que se dispensa a los sufridos pasajeros. ¿Por qué este celo en el caso del Tsunami Democràtic? La respuesta es que todo lo que tenga que ver con las protestas contra la STS, se consideran un acto de guerra contra el Estado.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.