Salta al contingut principal

Franco y la cleptocracia




¿El franquisme va ser el moment culminant de la corrupció?

Sí, evidentment. Era una cleptocràcia. Però què era la dictadura de Primo de Rivera? El que passa és que Franco presidia un estat cleptocràtic amb una repressió cruel. He calculat que Franco va morir amb una fortuna pròxima als 400 milions d’euros, en diners d’avui, i alhora era un tipus molt gasiu. Franco i la seva dona, Carmen Polo, tenien magatzems plens de regals, habitacions amb armaris plens fins al sostre de calaixos amb joies. Però, en canvi, quan va fer fora el seu metge personal de tota la vida, Vicente Gil, només li va regalar un televisor dels que li havien regalat a ell.

[¿El franquismo fue el momento culminante de la corrupción?

Sí, evidentemente. Era una cleptocracia. Pero ¿qué era la dictadura de Primo de Rivera? Lo que pasa es que Franco presidía un estado cleptocràtico con una represión cruel. He calculado que Franco murió con una fortuna cercana a los 400 millones de euros, en dinero de hoy, al tiempo era un tipo muy tacaño. Franco y su esposa, Carmen Polo, tenían almacenes llenos de regalos, habitaciones con armarios llenos hasta el techo de cajones con joyas. Pero, en cambio, cuando echó su médico personal de toda la vida, Vicente Gil, sólo le regaló un televisor de los que le habían regalado a él.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.