Passa al contingut principal

Setmana decisiva: La STS i final d'etapa

[Semana decisiva: La STS y final de etapa]

És possible què aquesta setmana sapiguem la STS. Sembla que no hi ha dubte que serà condemnatòria. El TS tindrà que recórrer a piruetes legals per fer encabir els fets. Serà significatiu si hi ha vots particular o tot ha sigut per unanimitat.



Mentrestant, la política està varada i enfangada. Els partits estatals parlen de Catalunya com objectiu de càstig i escarment. Parlen del 155 com un recurs natural i perfectament normal. El PSOE vol guanyar les eleccions fent-se el defensor de la Unitat de Espanya. Aquest el únic que els amoïna. La herència franquista encara és ben viva. Tot sigui per aquesta Unitat. Catalunya està sola. No hi ha veus que puguin acompanyar en aquesta situació tan difícil.

Què tot sigui contra Catalunya, representat per el seu govern, objecte de fòbies, vol dir, que els catalans, tots, també aquells que no voten opcions nacionalistes, estem en el punt de mira. Si a Catalunya ens a haguessin mimat com a Extremadura, per dir alguna cosa, potser, el sentiment de menysteniment, no seria tan for, i el sentiment independentista no seria el què és. Malauradament, des de el 1-O de 2017, la desconnexió s’ha fet més forta, ara, ja no volem ser mimats com a Extremadura, por dir alguna cosa, ara volem la desconnexió definitiva. Ja sé què aixó no serà per demà ni per demà passat. Caldrà temps. Molt.

Quina resposta caldrà fer a la STS? Ha d’haver alguna. Manifestació gegantina a qualsevol indret de Barcelona? Sens dubte. Però a Madrid, aquestes manifestacions, se’ls passen per folrà de la jaqueta, per dir-ho finament. No més cal recordar les manifestacions tant multitudinàries del 11-S a Barcelona. Hi ha hagut un mínim de respecta per la ciutadania que és manifesta?  La resposta ja la coneixem: cap ni una. 


[Es posible que esta semana sepamos la STS. Parece que no hay duda de que será condenatoria. El TS tendrá que recurrir a piruetas legales para hacer encajar los hechos. Será significativo si hay votos particular o todo ha sido por unanimidad.

Mientras tanto, la política está varada y embarrada. Los partidos estatales hablan de Cataluña como objetivo de castigo y escarmiento. Hablan del 155 como un recurso natural y perfectamente normal. El PSOE quiere ganar las elecciones haciéndose el defensor de la Unidad de España. Este lo único que les preocupa. La herencia franquista todavía está muy viva. Todo sea por esta Unidad. Cataluña está sola. No hay voces que puedan acompañar en está situación tan difícil.

Que todo sea contra Cataluña, representado por su gobierno, objeto de fobias, quiere decir, que los catalanes, todos, también aquellos que no votan opciones nacionalistas, estamos en el punto de mira. Si en Cataluña nos hubieran mimado como Extremadura, por decir algo, tal vez, el sentimiento de menosprecio, no sería tan fuerte, y el sentimiento independentista no sería lo que es. Desgraciadamente, desde el 1-O de 2017, la desconexión se ha hecho más fuerte, ahora, ya no queremos ser mimados como Extremadura, por decir algo, ahora queremos la desconexión definitiva. Ya sé que esto no será para mañana ni para pasado mañana. Se necesitará tiempo. Mucho.

¿Qué respuesta habrá que hacer a la STS? Debe haber alguna. Manifestación gigantesca en cualquier lugar de Barcelona? Sin duda. Pero en Madrid, estas manifestaciones, se les pasan por forro de la chaqueta, por decirlo finamente. No más hay que recordar las manifestaciones tan multitudinarias del 11-S en Barcelona. Ha habido un mínimo de respeto por la ciudadanía que se manifiesta? La respuesta ya la conocemos: ninguna.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.