Passa al contingut principal

Setmana decisiva: La STS i final d'etapa

[Semana decisiva: La STS y final de etapa]

És possible què aquesta setmana sapiguem la STS. Sembla que no hi ha dubte que serà condemnatòria. El TS tindrà que recórrer a piruetes legals per fer encabir els fets. Serà significatiu si hi ha vots particular o tot ha sigut per unanimitat.



Mentrestant, la política està varada i enfangada. Els partits estatals parlen de Catalunya com objectiu de càstig i escarment. Parlen del 155 com un recurs natural i perfectament normal. El PSOE vol guanyar les eleccions fent-se el defensor de la Unitat de Espanya. Aquest el únic que els amoïna. La herència franquista encara és ben viva. Tot sigui per aquesta Unitat. Catalunya està sola. No hi ha veus que puguin acompanyar en aquesta situació tan difícil.

Què tot sigui contra Catalunya, representat per el seu govern, objecte de fòbies, vol dir, que els catalans, tots, també aquells que no voten opcions nacionalistes, estem en el punt de mira. Si a Catalunya ens a haguessin mimat com a Extremadura, per dir alguna cosa, potser, el sentiment de menysteniment, no seria tan for, i el sentiment independentista no seria el què és. Malauradament, des de el 1-O de 2017, la desconnexió s’ha fet més forta, ara, ja no volem ser mimats com a Extremadura, por dir alguna cosa, ara volem la desconnexió definitiva. Ja sé què aixó no serà per demà ni per demà passat. Caldrà temps. Molt.

Quina resposta caldrà fer a la STS? Ha d’haver alguna. Manifestació gegantina a qualsevol indret de Barcelona? Sens dubte. Però a Madrid, aquestes manifestacions, se’ls passen per folrà de la jaqueta, per dir-ho finament. No més cal recordar les manifestacions tant multitudinàries del 11-S a Barcelona. Hi ha hagut un mínim de respecta per la ciutadania que és manifesta?  La resposta ja la coneixem: cap ni una. 


[Es posible que esta semana sepamos la STS. Parece que no hay duda de que será condenatoria. El TS tendrá que recurrir a piruetas legales para hacer encajar los hechos. Será significativo si hay votos particular o todo ha sido por unanimidad.

Mientras tanto, la política está varada y embarrada. Los partidos estatales hablan de Cataluña como objetivo de castigo y escarmiento. Hablan del 155 como un recurso natural y perfectamente normal. El PSOE quiere ganar las elecciones haciéndose el defensor de la Unidad de España. Este lo único que les preocupa. La herencia franquista todavía está muy viva. Todo sea por esta Unidad. Cataluña está sola. No hay voces que puedan acompañar en está situación tan difícil.

Que todo sea contra Cataluña, representado por su gobierno, objeto de fobias, quiere decir, que los catalanes, todos, también aquellos que no votan opciones nacionalistas, estamos en el punto de mira. Si en Cataluña nos hubieran mimado como Extremadura, por decir algo, tal vez, el sentimiento de menosprecio, no sería tan fuerte, y el sentimiento independentista no sería lo que es. Desgraciadamente, desde el 1-O de 2017, la desconexión se ha hecho más fuerte, ahora, ya no queremos ser mimados como Extremadura, por decir algo, ahora queremos la desconexión definitiva. Ya sé que esto no será para mañana ni para pasado mañana. Se necesitará tiempo. Mucho.

¿Qué respuesta habrá que hacer a la STS? Debe haber alguna. Manifestación gigantesca en cualquier lugar de Barcelona? Sin duda. Pero en Madrid, estas manifestaciones, se les pasan por forro de la chaqueta, por decirlo finamente. No más hay que recordar las manifestaciones tan multitudinarias del 11-S en Barcelona. Ha habido un mínimo de respeto por la ciudadanía que se manifiesta? La respuesta ya la conocemos: ninguna.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...