El Covid-19 sigue imparable

18-3-2020

Las cifras aumentan día a día y no parece que vaya a parar, al menos de momento. Las perspectivas de un aumento de contagios y de muertes pueden empezar a ser desalentadoras. 589 fallecidos es una cifra difícil de aceptar. En el año 2018 murieron por gripe 927. Al ritmo de contagio, las muertes se dispararán. No vale decir que todos a casa, excepto, los que vayan a trabajar. El gobierno no se atreve a prohibir que no se vaya a trabajar. Son las propias empresas que lo hace. Pero, el gobierno debería haber hecho pasos en esa dirección. Todo indica que la crisis se hará más aguda. ¿Qué pasará si dentro de 15 días seguimos igual o peor? Nuestro sistema no podrá aguantar el confinamiento de la gente en casa. Ni la paralización de la industria. El gobierno se verá obligado a elegir entre dos males inconmensurables. Es posible que la vida de más personas más vulnerables, sea "sacrificada" al altar de la economía. Espero equivocarme. Esta situación es tan anómala que no tiene precedentes. El gobierno no ha hecho caso de las advertencias de la Generalitat sobre la conveniencia de "cerrar" las CC.AA. El virus no entiende de fronteras. Si Madrid, foco principal del contagio, no se hace nada fuera de recomendaciones genéricas, el posible contagio seguirá imparable. No hay muchas opciones, y todas ellas no son buenas. Habrá que seguir atentos a la evolución de la enfermedad. Los hospitales, empiezan a estar cerca del colapso. No ayuda nada las informaciones que en Madrid, por ejemplo, retengan mascarillas que debían ir a Igualada (Barcelona) -está en cuarentana-, foco de contagio del Covid-19. Los políticos deberían salir sólo en caso de verdadera necesidad. Es en estas situaciones excepciones, que la ciudadanía deberá demostrar de lo que es capaz.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog