Passa al contingut principal

El Covid-19 sigue imparable

18-3-2020

Las cifras aumentan día a día y no parece que vaya a parar, al menos de momento. Las perspectivas de un aumento de contagios y de muertes pueden empezar a ser desalentadoras. 589 fallecidos es una cifra difícil de aceptar. En el año 2018 murieron por gripe 927. Al ritmo de contagio, las muertes se dispararán. No vale decir que todos a casa, excepto, los que vayan a trabajar. El gobierno no se atreve a prohibir que no se vaya a trabajar. Son las propias empresas que lo hace. Pero, el gobierno debería haber hecho pasos en esa dirección. Todo indica que la crisis se hará más aguda. ¿Qué pasará si dentro de 15 días seguimos igual o peor? Nuestro sistema no podrá aguantar el confinamiento de la gente en casa. Ni la paralización de la industria. El gobierno se verá obligado a elegir entre dos males inconmensurables. Es posible que la vida de más personas más vulnerables, sea "sacrificada" al altar de la economía. Espero equivocarme. Esta situación es tan anómala que no tiene precedentes. El gobierno no ha hecho caso de las advertencias de la Generalitat sobre la conveniencia de "cerrar" las CC.AA. El virus no entiende de fronteras. Si Madrid, foco principal del contagio, no se hace nada fuera de recomendaciones genéricas, el posible contagio seguirá imparable. No hay muchas opciones, y todas ellas no son buenas. Habrá que seguir atentos a la evolución de la enfermedad. Los hospitales, empiezan a estar cerca del colapso. No ayuda nada las informaciones que en Madrid, por ejemplo, retengan mascarillas que debían ir a Igualada (Barcelona) -está en cuarentana-, foco de contagio del Covid-19. Los políticos deberían salir sólo en caso de verdadera necesidad. Es en estas situaciones excepciones, que la ciudadanía deberá demostrar de lo que es capaz. 
  






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.