Passa al contingut principal

El Covid-19 sigue imparable

18-3-2020

Las cifras aumentan día a día y no parece que vaya a parar, al menos de momento. Las perspectivas de un aumento de contagios y de muertes pueden empezar a ser desalentadoras. 589 fallecidos es una cifra difícil de aceptar. En el año 2018 murieron por gripe 927. Al ritmo de contagio, las muertes se dispararán. No vale decir que todos a casa, excepto, los que vayan a trabajar. El gobierno no se atreve a prohibir que no se vaya a trabajar. Son las propias empresas que lo hace. Pero, el gobierno debería haber hecho pasos en esa dirección. Todo indica que la crisis se hará más aguda. ¿Qué pasará si dentro de 15 días seguimos igual o peor? Nuestro sistema no podrá aguantar el confinamiento de la gente en casa. Ni la paralización de la industria. El gobierno se verá obligado a elegir entre dos males inconmensurables. Es posible que la vida de más personas más vulnerables, sea "sacrificada" al altar de la economía. Espero equivocarme. Esta situación es tan anómala que no tiene precedentes. El gobierno no ha hecho caso de las advertencias de la Generalitat sobre la conveniencia de "cerrar" las CC.AA. El virus no entiende de fronteras. Si Madrid, foco principal del contagio, no se hace nada fuera de recomendaciones genéricas, el posible contagio seguirá imparable. No hay muchas opciones, y todas ellas no son buenas. Habrá que seguir atentos a la evolución de la enfermedad. Los hospitales, empiezan a estar cerca del colapso. No ayuda nada las informaciones que en Madrid, por ejemplo, retengan mascarillas que debían ir a Igualada (Barcelona) -está en cuarentana-, foco de contagio del Covid-19. Los políticos deberían salir sólo en caso de verdadera necesidad. Es en estas situaciones excepciones, que la ciudadanía deberá demostrar de lo que es capaz. 
  






Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació