Passa al contingut principal

El Covid-19 i l'escola

El Covid-19 y la escuela

La segona onada del covid-19 s’ha disparat amb el inici de les vacances, malgrat les mesures per evitar-ho. La por per l’inici del curs és evident. A quedat clar que tothom a l’ensenyament tindrà que fer-se proves PCR, però això sols serveix per dir que no tens el covid-19, ara, però potser desprès de fer-te’n les proves, et pots contagiar. Fins que no hi hagi vacuna, el problema serà persistent.

[La segunda ola del COVID-19 se ha disparado con el inicio de las vacaciones, a pesar de las medidas para evitarlo. El miedo por el inicio del curso es evidente. A quedado claro que todo el mundo de  la enseñanza tendrá que hacerse pruebas PCR, pero esto sólo sirve para decir que no tienes el Covid-19, ahora, pero quizás después de hacerte las pruebas, te puedes contagiar. Hasta que no haya vacuna, el problema será persistente].



Jo no tinc clar que al Departament d’Ensenyament, vulguin fer proves a tothom, alumnes, professors, personal no docent.  O potser si, les propers dies ja sabrem el què.

[Yo no tengo claro que el Departamento de Enseñanza, quieran hacer pruebas a todos, alumnos, profesores, personal no docente. O quizá sí, las próximos días ya sabremos el qué].

Què passa quant hi hagi contagis a la classe? Tindràn que tornar a fer les proves del grup-classe, dels professors i de el seu entorn. Enviar els alumnes a casa durant quinze dies. I si hi ha més de dos o tres grups classe? Tancar les portes de les escoles o els instituts? O hi haurà escoles on portar els nens al confinament-escolar? Masses incògnites per respondre ara mateix, malgrat el to de seguretat que volen transmetre les Autoritats.

[¿Qué pasa cuando haya contagios en la clase? Tendrán que volver a hacer las pruebas del grupo-clase, de los profesores y de su entorno. Enviar los alumnos en casa durante quince días. Y si hay más de dos o tres grupos clase? Cerrar las puertas de las escuelas o los institutos? ¿O habrá escuelas donde llevar a los niños al confinamiento-escolar? Masas incógnitas para responder ahora mismo, a pesar del tono de seguridad que quieren transmitir las Autoridades.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...