Passa al contingut principal

El Covid-19 i l'escola

El Covid-19 y la escuela

La segona onada del covid-19 s’ha disparat amb el inici de les vacances, malgrat les mesures per evitar-ho. La por per l’inici del curs és evident. A quedat clar que tothom a l’ensenyament tindrà que fer-se proves PCR, però això sols serveix per dir que no tens el covid-19, ara, però potser desprès de fer-te’n les proves, et pots contagiar. Fins que no hi hagi vacuna, el problema serà persistent.

[La segunda ola del COVID-19 se ha disparado con el inicio de las vacaciones, a pesar de las medidas para evitarlo. El miedo por el inicio del curso es evidente. A quedado claro que todo el mundo de  la enseñanza tendrá que hacerse pruebas PCR, pero esto sólo sirve para decir que no tienes el Covid-19, ahora, pero quizás después de hacerte las pruebas, te puedes contagiar. Hasta que no haya vacuna, el problema será persistente].



Jo no tinc clar que al Departament d’Ensenyament, vulguin fer proves a tothom, alumnes, professors, personal no docent.  O potser si, les propers dies ja sabrem el què.

[Yo no tengo claro que el Departamento de Enseñanza, quieran hacer pruebas a todos, alumnos, profesores, personal no docente. O quizá sí, las próximos días ya sabremos el qué].

Què passa quant hi hagi contagis a la classe? Tindràn que tornar a fer les proves del grup-classe, dels professors i de el seu entorn. Enviar els alumnes a casa durant quinze dies. I si hi ha més de dos o tres grups classe? Tancar les portes de les escoles o els instituts? O hi haurà escoles on portar els nens al confinament-escolar? Masses incògnites per respondre ara mateix, malgrat el to de seguretat que volen transmetre les Autoritats.

[¿Qué pasa cuando haya contagios en la clase? Tendrán que volver a hacer las pruebas del grupo-clase, de los profesores y de su entorno. Enviar los alumnos en casa durante quince días. Y si hay más de dos o tres grupos clase? Cerrar las puertas de las escuelas o los institutos? ¿O habrá escuelas donde llevar a los niños al confinamiento-escolar? Masas incógnitas para responder ahora mismo, a pesar del tono de seguridad que quieren transmitir las Autoridades.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.