Passa al contingut principal

La tardor fosca

El Covid-19 segueix el seu passeig triomfal, malgrat els intents de les Autoritats per frenar-ho. No ajuda gens les mesures poc consistents que donen. Limitar els encontres familiars a 10 persones, per exemple, sembla poc improbable que se segueixi. Si pots anar al bus o el tren o el bar o el supermercat on hi més gent, perquè tinc que renunciar a trobar-me amb els meus?

[El Covid-19 sigue su paseo triunfal, a pesar de los intentos de las Autoridades para frenarlo. No ayuda nada las medidas poco consistentes que dan. Limitar los encuentros familiares a 10 personas, por ejemplo, parece poco improbable que se siga. Si puedes ir en el bus o el tren o el bar o el supermercado donde más gente, ¿por qué tengo que renunciar a encontrarme con los míos?]



Tothom sap que no hi haurà nou confinament. Si així fou, el col•lapse del sistema, almenys, del sistema local, s’ha esfondraria. Tot el sistema productiu, penja d’un fil. Igualment, el sector serveis, especialment el sector turístic i de restauració, no podrà suportar nous tancament, sense ampliar el atur. Incertesa extrema a tots els àmbits. Incloent-hi el sanitari, que de moment, aguanta, però fins quant? I per descomptat el sistema educatiu. 

[Todo el mundo sabe que no habrá nuevo confinamiento. Si así fue, el colapso del sistema, al menos, del sistema local, se derrumbaría. Todo el sistema productivo, pende de un hilo. Igualmente, el sector servicios, especialmente el sector turístico y de restauración, no podrá soportar nuevos cierre, sin ampliar el paro. Incertidumbre extrema en todos los ámbitos. Incluyendo el sanitario, que de momento, aguanta, pero ¿hasta cuánto? Y por supuesto el sistema educativo]

Tenim molt mala la peça al teler. Potser pot ajudar el final de les vacances, tornar els hàbits de confinament personal, però tot plegat potser no serà suficient per els propers mesos que venen. Fins que no hi hagi una vacuna, i això encara falta un temps, potser fins el segon semestres del proper any, tot estarà pendent. I mentrestant, les diferents Administracions seguiran jugant en mesures contradictòries, que són vistes per la població, amb escepticisme i resignació.

[Tenemos una situación verdaderamente excepcional. Quizás pueda ayudar al final de las vacaciones, volver a los hábitos de confinamiento personal, pero todo ello puede que no sea suficiente para los próximos meses que vienen. Hasta que no haya una vacuna, y esto todavía falta un tiempo, tal vez hasta el segundo semestres del próximo año, todo estará pendiente. Y mientras tanto, las diferentes Administraciones seguirán jugando con medidas contradictorias, que son vistas por la población, con escepticismo y resignación.]

                            

El govern central, també el Autonòmic ha promès ajudes, però de moment, aquestes o no arriben o son insuficients per contrarestar el efectes que té sobretot, per la població més vulnerable. Si ara no hi ha consens polític per prendre mesures d’abast nacional –amb coordinació amb les diferents Administracions-, llavors quand? Caldria un grand pacte per sortir d’una crisi què pot enfonsar a una bona part de la nostre societat.

[El gobierno central, también el Autonómico ha prometido ayudas, pero de momento, estás o no llegan o son insuficientes para contrarrestar los efectos que tiene sobre todo, en la población más vulnerable. ¿Si ahora no hay consenso político para tomar medidas de alcance nacional -con coordinación con las diferentes Administraciones-, entonces cuándo? Tendría que haber un gran pacto para salir de una crisis que puede hundir a una buena parte de nuestra sociedad.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...