Passa al contingut principal

La tardor fosca

El Covid-19 segueix el seu passeig triomfal, malgrat els intents de les Autoritats per frenar-ho. No ajuda gens les mesures poc consistents que donen. Limitar els encontres familiars a 10 persones, per exemple, sembla poc improbable que se segueixi. Si pots anar al bus o el tren o el bar o el supermercat on hi més gent, perquè tinc que renunciar a trobar-me amb els meus?

[El Covid-19 sigue su paseo triunfal, a pesar de los intentos de las Autoridades para frenarlo. No ayuda nada las medidas poco consistentes que dan. Limitar los encuentros familiares a 10 personas, por ejemplo, parece poco improbable que se siga. Si puedes ir en el bus o el tren o el bar o el supermercado donde más gente, ¿por qué tengo que renunciar a encontrarme con los míos?]



Tothom sap que no hi haurà nou confinament. Si així fou, el col•lapse del sistema, almenys, del sistema local, s’ha esfondraria. Tot el sistema productiu, penja d’un fil. Igualment, el sector serveis, especialment el sector turístic i de restauració, no podrà suportar nous tancament, sense ampliar el atur. Incertesa extrema a tots els àmbits. Incloent-hi el sanitari, que de moment, aguanta, però fins quant? I per descomptat el sistema educatiu. 

[Todo el mundo sabe que no habrá nuevo confinamiento. Si así fue, el colapso del sistema, al menos, del sistema local, se derrumbaría. Todo el sistema productivo, pende de un hilo. Igualmente, el sector servicios, especialmente el sector turístico y de restauración, no podrá soportar nuevos cierre, sin ampliar el paro. Incertidumbre extrema en todos los ámbitos. Incluyendo el sanitario, que de momento, aguanta, pero ¿hasta cuánto? Y por supuesto el sistema educativo]

Tenim molt mala la peça al teler. Potser pot ajudar el final de les vacances, tornar els hàbits de confinament personal, però tot plegat potser no serà suficient per els propers mesos que venen. Fins que no hi hagi una vacuna, i això encara falta un temps, potser fins el segon semestres del proper any, tot estarà pendent. I mentrestant, les diferents Administracions seguiran jugant en mesures contradictòries, que són vistes per la població, amb escepticisme i resignació.

[Tenemos una situación verdaderamente excepcional. Quizás pueda ayudar al final de las vacaciones, volver a los hábitos de confinamiento personal, pero todo ello puede que no sea suficiente para los próximos meses que vienen. Hasta que no haya una vacuna, y esto todavía falta un tiempo, tal vez hasta el segundo semestres del próximo año, todo estará pendiente. Y mientras tanto, las diferentes Administraciones seguirán jugando con medidas contradictorias, que son vistas por la población, con escepticismo y resignación.]

                            

El govern central, també el Autonòmic ha promès ajudes, però de moment, aquestes o no arriben o son insuficients per contrarestar el efectes que té sobretot, per la població més vulnerable. Si ara no hi ha consens polític per prendre mesures d’abast nacional –amb coordinació amb les diferents Administracions-, llavors quand? Caldria un grand pacte per sortir d’una crisi què pot enfonsar a una bona part de la nostre societat.

[El gobierno central, también el Autonómico ha prometido ayudas, pero de momento, estás o no llegan o son insuficientes para contrarrestar los efectos que tiene sobre todo, en la población más vulnerable. ¿Si ahora no hay consenso político para tomar medidas de alcance nacional -con coordinación con las diferentes Administraciones-, entonces cuándo? Tendría que haber un gran pacto para salir de una crisis que puede hundir a una buena parte de nuestra sociedad.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.