Passa al contingut principal

Lluís Companys: 80 aniversari del seu afusellament per Franco

 





80 aniversari del seu afussellament per Franco



Desprès de 80 anys, encara no hi ha un monument institucional per recordar la barbàrie de la seva execució i posterior oblit i menyspreu. En les fotografies de més avall, mostrant el caràcter "informal" de aquests "monuments" a la memòria del que va ser President de la Generalitat a la segona República. Franco amb la col·laboració de la Gestapo a França -règim de Vichy- al va fer afusellar desprès d'un simulacre de judici. 

PD: 

"(...). Les imatges de la seva tortura i afusellament ens emociona, com va emocionar Nehru, que, en assabentar-se de la notícia, va dir que s'havia comès un crim contra la humanitat. Però en tenim prou?(...) Si Companys no hagués mort com va morir, què en dirien d'ell?

"Heus aquí el guió que mai no acabem d'escriure: pàtria i lluita social. Com unir-les? Ens entestem a separar-les, i aleshores construïm petits Companys a la nostra mida. Disparem de nou contra Companys perquè no hem incorporat a la nostra memòria, als nostres llibres de text, ales nostres converses quotidianes, la persona que va ser en Lluís Companys." (Montserrat Roig*, 25/10/1990)



Barcelona


              Monument en homenatge a Lluís Companys al Coll de Manrella.



                       Memorial a Lluís Companys, situat al barri vell de Besalú.

(Roses blanques per a Companys" és obra de Duaita Prats i va ser inaugurada pel MHP Carles Puigdemont el maig de 2017)


* Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Prolègs de Josep M.Castellet i Najat El Hachmni, Edicions 62, Barcelona 2018.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.