Passa al contingut principal

Lluís Companys: 80 aniversari del seu afusellament per Franco

 


Lluís Companys i Jover (1882-1940)



80 aniversari del seu afussellament per Franco



Desprès de 80 anys, encara no hi ha un monument institucional per recordar la barbàrie de la seva execució i posterior oblit i menyspreu. En les fotografies de més avall, mostrant el caràcter "informal" de aquests "monuments" a la memòria del que va ser President de la Generalitat a la segona República. Franco amb la col·laboració de la Gestapo a França -règim de Vichy- al va fer afusellar desprès d'un simulacre de judici. 

PD: 

"(...). Les imatges de la seva tortura i afusellament ens emociona, com va emocionar Nehru, que, en assabentar-se de la notícia, va dir que s'havia comès un crim contra la humanitat. Però en tenim prou?(...) Si Companys no hagués mort com va morir, què en dirien d'ell?

"Heus aquí el guió que mai no acabem d'escriure: pàtria i lluita social. Com unir-les? Ens entestem a separar-les, i aleshores construïm petits Companys a la nostra mida. Disparem de nou contra Companys perquè no hem incorporat a la nostra memòria, als nostres llibres de text, ales nostres converses quotidianes, la persona que va ser en Lluís Companys." (Montserrat Roig*, 25/10/1990)



Barcelona


              Monument en homenatge a Lluís Companys al Coll de Manrella.



                       Memorial a Lluís Companys, situat al barri vell de Besalú.

(Roses blanques per a Companys" és obra de Duaita Prats i va ser inaugurada pel MHP Carles Puigdemont el maig de 2017)


* Montserrat Roig, Un pensament de sal, un pessic de pebre. Prolègs de Josep M.Castellet i Najat El Hachmni, Edicions 62, Barcelona 2018.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació