Passa al contingut principal

Vox y el populismo de la peor especie

 



La lamentable exhibición de la ultraderecha española dejó para la hemeroteca, momentos para olvidar, pero resulta que el presidente de Vox, tiene 52 escaños en el Congreso. Así que mejor no reír, porque hay 3.656.979 ciudadanos que votaron al partido de Abascal. Cierto que muchos de esos votos son prestados, pero lo cierto es que un 15,21% de la población ya le parece bien lo que dice su "caudillo". 

Abascal logró colocar un oxímoron acosta de Cataluña. Gracias al PP y su art.155, ahora se puede ningunear a su Parlament y a sus Presidentes -Puigdemont y Torra-.  y a su ciudadanía. De hecho, en su mundo preconstitucional -dictadura de Franco (1939-1975)-, todo lo que existe en la actualidad, no le gusta. 

En el debate sobre la moción de censura, quedó claro que no hay programa ni ideario, excepto, volver a un imaginario tiempo donde todos éramos españolazos y no existían extranjeros, excepto en la Legión, y donde sólo se oía un idioma el español - que no existe-.

El drama nacional es que Vox no va sólo, o si no que se lo pregunten al PP y Cs. Tres CC.AA tienen el aval de Vox para gobernar la derecha extrema y la extrema derecha: Madrid, Andalucía y Murcia. 

Vox ha probado lo que significa el poder, y por supuesto, no lo dejará. Seguirá siendo, la bestia negra, para decirles a la derecha extrema que son unos blandos y que siempre se puede ir más allá. Cs y PP no pueden dejar a Vox en la soledad que se merecerían, porque eso significa en muchos casos, dejar de gobernar, y eso, es sagrado visto su imposibilidad de separar su visión patrimonialista de la cosa pública.

             









Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...