Passa al contingut principal

Tonto el último!!!

Llegeixo al Ara aquesta noticia:

 "El departament de Treball, Benestar i Famílies va posar una ajuda directa de 2.000 euros a disposició de només 10.000 dels 100.000 autònoms que complien les condicions. Costa de creure que algú pensés que només hi hauria 10.000 peticionaris. I, en efecte, en només una hora es van registrar més de 400.000 peticions per rebre l’ajuda

I a sobre, l'únic criteri que es va establir era que el primer que la demanés a través d’una plataforma digital seria qui se l’emportaria. Per tant, era evident que es generaria un col·lapse monumental  i molts nervis entre els aspirants. Dilluns els sistema es va penjar, ahir també, i abans de dinar, lògicament, ja s’havien repartit tots els diners. "



Qui ho pot fer tant malament? Repartien diners com reparteixen dinar al camps de refugiats on és veu què el únic criteri es tenir més força què el teu veí. No en saben més, i què és col·lapsi els sistemes informàtics , és ja un clàssic, o sinó què els pregunti els professors/res que n'ha estant tips de veure com les plataformes son un desastre. Si hi ha 100.000 autònoms què complien  els requisits, per què aquest sistema estil "tómbola"? Una pregunta, els que han llançar pintura vermella, han estat agraciats amb el premi?

Els afectats, tant li dona si són de ER o Junt per Catalunya, són govern els responsables o millor dir, irresponsables, d'aquest sidral. El mínim que s'ha de demanar són dimissions per aquest afer esperpèntic que l'únic què fa, és incidir en la baixa qualitat del nostres representants, què el únic mèrit que tenen, és sé soci d'un partit polític. I cap experiència en el món del treball.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...