Salta al contingut principal

18 minuts

 Abascal triomfa a Barcelona






Exaltació patriòtica a la Plaça Sant Jaume, a càrrec del cabdill Abascal. Crida l'atenció què és pugui fer un acte polític, amb gent, quan està prohibit què hi hagi concentracions de persones en llocs com bar, restaurants, etc. No és desconcertant? Divuit minuts a trigat en concloure el seu acte d'exaltació de la Constitució. Ells què deixarien la Constitució en preconstitucional. A l'acte dos cents seguidors varen escoltar la lletania apocalíptica d'Abascal.  Abascal pot presumir què ETA va matar a un amic seu. Això és tot el capital polític d'un personatge què ha viscut a l'ombra del PP. Encara no sap què ETA va arribar a amenaçar a qualsevol ciutadà del Estat, tots érem potencials actius per la seves accions. Sembla què a la dreta li sap molt de greu que ETA ja no sigui, per això, la substituït per el independentisme. Al costat d'Abascal, hi havia un petit grup què feia la salutació feixista. Tot plegat molt constitucional. Cal minimitzar aquests actes d'exaltació neofeixista? La resposta és què no. Seria bo què els partits polítics independentistes, prenguessin nota què no tothom pensa en clau independentista. Què aquests moviments, xuclen de la ràbia i la frustració d'un ciutadania què té molts motius per estripar-ho tot i abraçar a qualsevol que els i digui que tot això té solució. No deixa de ser interessant que els partits del 155, no s'hagin fet cap fotografia celebrant el triomf constitucional.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.