La fiscalia i la nova inquisició

La Fiscalia del TS, ho té molt clar, ¡A por ellos!. Si visquéssim a l'antiga Unió Soviètica, reclamarien mesures psiquiàtriques per els condemnats, perquè segons ells, no hi penediment. Volen les seves ànimes. Sort, que se suposa que la Fiscalia, acusa en nom del poble. No contents de rebutjar qualsevol mesura contra l'indult, carregen contra tot allò que no els agrada. Estem davant d'una nova inquisició que per damunt de la justícia, hi ha la sagrada unitat d'Espanya. ¡Amén! Potser què s'ho facin mirar, filant tan prim per uns -els presos polítics-, mentre tenen la mà ampla amb aquell que viu a Abu-Dabi.

[La Fiscalía del TS, lo tiene muy claro, ¡A por ellos !. Si viviéramos en la antigua Unión Soviética, reclamarían medidas psiquiátricas para los condenados, porque según ellos, no hay arrepentimiento. Quieren sus almas. Suerte, que se supone que la Fiscalía, acusa en nombre del pueblo. No contentos con rechazar cualquier medida contra el indulto, cargan contra todo lo que no les gusta. Estamos ante una nueva inquisición que por encima de la justicia, está la sagrada unidad de España. ¡Amén! Quizás que se lo hagan mirar, hilando tan fino para unos -los presos políticos-, mientras tienen la mano ancha con aquel que vive en Abu-Dabi.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera. Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

Més informació

La culpa és teva !

Hi ha jutges patriotes aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog