¡Nada que celebrar!

En aquesta setmana han passat un parell de noticies que diuen molt del estat de la CE. El primer és l’aparició del TS per dir que no s’ha d’aplicar el art.100.2 de la Llei penitenciaria, i això vol dir, que el presos polítics, no poden sortir de la presó. Rés de nou, amb un Marchena que somia amb ser president del TS. Ja fa tota la feina per fer mèrits. Simultàniament, un grup de jubilats militars, envien una carta al Rei, que denunciar en “contuberni social-comunista”. Per acabar-ho d’adobar, al WhatsApp, del grup, podem llegir comentaris, que caldria matar a 26 milions de desafectes a Espanya. Per tota això, va d’això, la Unitat de Espanya. Per suposat, no hi cap resposta de la Fiscalia, ella que sempre córrer si hi ha ficat l’independentisme, ara arronsa les espatlles, perquè li fa mandra intervenir. Un “¡ A por ellos !” permanent en totes les instancies estatals. Així, què ja s’ho poden menjar la Constitució (1978), perquè per a molts, ja no ens representa i la fan servir –amb una reinterpretació esbiaixada i mesquina- especialment, la dreta, com a bandera per “ningunear” a la “perifèria” què no s’ha agenolla davant del espanyolisme. No deixa de ser lamentable que la presidenta del Congrés, tanqui la boca, quan un representant de la ciutadania parla amb un idioma cooficial –per exemple, el català-. Així, què desprès de 42 anys de CE, estem pitjor, perquè al any 1978, hi havia moltes esperances, que amb el pas del temps, s’han recorden, de les paraules mentideres dels nostres governants, dient que en absència de violència, és pot parlar de tot?. Res més eren paraules què és deien, perquè així quedaven bé, i no comprometien a res. 

Mentre la repressió contra l’anterior govern de la Generalitat, que ha portat els seu membres, a la presó i l’exili, ací, encara és felicitant per què vivim en el millors del mons possibles. Però, no vivim en el millor del mons possibles. Es veritat, alguns, si què viuen per sobre de les seves possibilitats, el nostre rei emèrit, viu retirat a una de les democràcies més ven establertes del món, com és a Abu Dabi. Allà retirat fora de cap entrebanc jurídic, pot gaudir d’una fortuna què segons ell, s’ho ha guanyat amb dedicació absoluta a Espanya.  ¡Dona fàstic la imatge d’un rei què s’omple les butxaques amb el vist i plau dels governs respectius. Cal recordar que si el rei és inviolable, en canvi, és el president del govern, quina recau la responsabilitat (art.64.2 CE). Per què no s’ha fet ? La resposta es evident: perquè això els fa mal, així, què cap esperança què és pugui esbrinar res de res. Sort tenen dels independentista, a falta de ETA.