Salta al contingut principal

Estampas fotográficas

 


Miguel Iceta ha salido del infierno catalán, para alcanzar el paraíso en Madrid. Esa es la foto que todos estábamos esperando. Es una fotografía extraña. Ese coche que aparece en primer plano, ¿es el que espera para llevar a Iceta a algún lugar indeterminado? No hay perspectiva en la fotografía. Lleva mascarilla, lo cual no es poca cosa, aunque sea para figurar. Una maleta de viaje y una bolsa azul para llevar, ¿una ensaimada como las de Mallorca?, ¿un traje azul príncipe para jurar un alto cargo en la Administración central? 

La instantánea parece obra de una emboscada que espera la llegada de alguien, que saben que ha de pasar por ahí [estación de Atocha]. Iceta ha sido en los últimos treinta años, el fontanero mayor del PSC. Ha visto pasar a todo el mundo. Ha dicho muchas cosas, según la tendencia oficial, ha cambiado de opinión las necesarias para mantenerse a flote. Es como el corcho. Siempre flota. Ahora, se le requiere en Madrid para un nuevo servicio al partido (PSOE). Será el premio a la fidelidad al partido. El mensaje será bien recibido. Hay premio al final del túnel.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.