Passa al contingut principal

Estampas fotográficas

 


Miguel Iceta ha salido del infierno catalán, para alcanzar el paraíso en Madrid. Esa es la foto que todos estábamos esperando. Es una fotografía extraña. Ese coche que aparece en primer plano, ¿es el que espera para llevar a Iceta a algún lugar indeterminado? No hay perspectiva en la fotografía. Lleva mascarilla, lo cual no es poca cosa, aunque sea para figurar. Una maleta de viaje y una bolsa azul para llevar, ¿una ensaimada como las de Mallorca?, ¿un traje azul príncipe para jurar un alto cargo en la Administración central? 

La instantánea parece obra de una emboscada que espera la llegada de alguien, que saben que ha de pasar por ahí [estación de Atocha]. Iceta ha sido en los últimos treinta años, el fontanero mayor del PSC. Ha visto pasar a todo el mundo. Ha dicho muchas cosas, según la tendencia oficial, ha cambiado de opinión las necesarias para mantenerse a flote. Es como el corcho. Siempre flota. Ahora, se le requiere en Madrid para un nuevo servicio al partido (PSOE). Será el premio a la fidelidad al partido. El mensaje será bien recibido. Hay premio al final del túnel.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.