Estampas fotográficas

Miguel Iceta ha salido del infierno catalán, para alcanzar el paraíso en Madrid. Esa es la foto que todos estábamos esperando. Es una fotografía extraña. Ese coche que aparece en primer plano, ¿es el que espera para llevar a Iceta a algún lugar indeterminado? No hay perspectiva en la fotografía. Lleva mascarilla, lo cual no es poca cosa, aunque sea para figurar. Una maleta de viaje y una bolsa azul para llevar, ¿una ensaimada como las de Mallorca?, ¿un traje azul príncipe para jurar un alto cargo en la Administración central?

La instantánea parece obra de una emboscada que espera la llegada de alguien, que saben que ha de pasar por ahí [estación de Atocha]. Iceta ha sido en los últimos treinta años, el fontanero mayor del PSC. Ha visto pasar a todo el mundo. Ha dicho muchas cosas, según la tendencia oficial, ha cambiado de opinión las necesarias para mantenerse a flote. Es como el corcho. Siempre flota. Ahora, se le requiere en Madrid para un nuevo servicio al partido (PSOE). Será el premio a la fidelidad al partido. El mensaje será bien recibido. Hay premio al final del túnel.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Més informació

Desnonar a un iman a Salt

L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN. Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Més informació

La culpa és teva !

Hi ha jutges patriotes aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog