Passa al contingut principal

El rebuig il·lustrat: Vox

 





Com a la pel•lícula, tindríem que parlar de Vox. L’extrema dreta de sempre, però en versió actualitzada, no tant, en el què pensen, sinó en la posada en escena i la utilització del nous mitjans. La figura visible és un personatge què ha viscut a l’ombra dels estralls del terrorisme, com tothom, però que ell, ha sabut aprofitar i de quina manera. Des de el 1996 va entrar el PP d’Àlaba. Va anar a Madrid de la mà d’Esperanza Aguirre. El va fer “Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. “, amb sou astronòmic. Aquesta Agència fou eliminada, però Abascal el van tornar a col•locar com Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013).  Com Gerent polític, també va tenir un sou fora de tota mida, ell mateix ho va dir: ““se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren*”. El sou més incentius estava sobre cent mil euros. A finals del 2013 deixa el PP, i durant un temps no se sap gaire del personatge. Fins l’aparició de Vox, en el seu moment, és va parlar de financiació estrangera, iraniana, tot plegat molt fosc i molt opac, com el personatge. Un personatge que ha mamat des de petit el franquisme més ranci. No tenia preparació tècnica, però era un endollat d’Aguirre. És per tant, un d’aquells personatges què no ha treballat mai, fora de l’esfera de partit, però dona lliçons de liberalisme de saló, com tants altres. En qüestions polítiques –això és una contradicció- simplement, és predemocràtic, però això sembla no importar a ningú, almenys a Madrid. La por és la seva bandera, i la utilització de l’altre –dona, estranger, independentista, comunista, LGTB, tots, sospitosos- com l’enèmic què cal destruir. Però a Madrid, passa per ser un patriota de la unitat d’Espanya, què això és el què compte.


[Como en la película, tendríamos que hablar de Vox. La extrema derecha de siempre, pero en versión actualizada, no tanto, en el que piensan, sino en la puesta en escena y la utilización de los nuevos medios. La figura visible es un personaje que ha vivido a la sombra de los estragos del terrorismo, como todo el mundo, pero que él, ha sabido aprovechar y de qué manera. Desde el 1996 entró  en el PP de Álava. Fue a Madrid de la mano de Esperanza Aguirre. Lo hizo "Director de la Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid. ", Con un sueldo astronómico. Esta Agencia fue eliminada, pero Abascal lo volvieron a colocar como Gerente Fundación Mecenazgo de la CM (2013). Como Gerente político, también tuvo un sueldo fuera de toda medida, él mismo lo dijo: "" se trata de una retribución excelente, más en estos tiempos que corren * ". El sueldo más incentivos estaba sobre cien mil euros. A finales de 2013 deja el PP, y durante un tiempo no se sabe mucho del personaje. Hasta la aparición de Vox, en su momento, se habló de financiación extranjera, iraní, todo muy oscuro y muy opaco, como el personaje. Un personaje que ha mamado desde pequeño el franquismo más rancio. No tenía preparación técnica, pero era un enchufado de Aguirre. Es por tanto, uno de esos personajes que no ha trabajado nunca, fuera de la esfera del partido, pero da lecciones de liberalismo de salón, como tantos otros. En cuestiones políticas -esto es una contradicción- simplemente, es predemocrático, pero esto parece no importar a nadie, al menos en Madrid. El miedo es su bandera, y la utilización del otro -mujer, extranjero, independentista, comunista, LGTB, todos, sospechosos- como el enemigo que hay que destruir. Pero en Madrid, pasa por ser un patriota de la Unidad de España, que es lo que cuenta.]


*https://www.elplural.com/politica/los-genoveses/ biografia-santiago-abascal-genoveses-ultra-con-sueldo-y-pistola_ 207673102


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.