Passa al contingut principal

La Inquisició vol penediments!

 


TS segueix la seva trajectòria inquisitorial. No admet que hagués un judici polític al independentisme. “Ho tornarem a fer”, és una opció política, però el TS, vol que els condemnats abjurin de les seves idees. Voldrien com el judicis de Moscou (etapa estalinista), que confessessin els seus crims. Voldrien que sortissin els mitjans per dir que no sabien el què es feien, però que gràcies els jutges havien trobat, per fi, el bon camí, cap a la Constitució. Et jutgen per uns delictes què no són, però, com cal condemnar, retorcen fins a límits insospitat, per fer encaixar el relat subversiu i violent. Els Jordis, van ser jugats per el TS, quant no eren aforats, tots ficats al mateix sac. No s'havia vist mai que un govern legítim, per fer el que va dir que faria, serien apartats del govern, mitjançant el art.155 de la CE, i empresonats i alguns altres a l’exili. Es van equivocar? Es van equivocar al no entendre les conseqüències de seus actes. L’Estat no pot tolerar què Catalunya pugui decidir ell seu propi futur, mitjançant un referèndum pactat amb l’Estat. Ara el govern més progressista del món, tindrà que decidir si aplica l’indult parcial, malgrat l'informe del TS què no és vinculant. La dreta extrema i patriòtiquera clama al cel. Serà capaç el govern de decidir sense mirar la demoscòpia?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]