Passa al contingut principal

Ayuso se li va l'olla!

 




Malgrat la propaganda dels mitjans patriòtics, la manifestació contra els indults, va fer figa. Molta calor, i ganes de estar a una terrassa prenent unes canyes, va deixar la plaça Colon més buida del què haurien volgut els seus organitzadors. 

                                 

Cadascú al seu nivell


Segur que a la plaça no hi havia cap odi ni cap exaltació neofranquista, però les paraules de Rosa Díaz, que res més es representa a ella mateixa deixa un regust antidemocràtic. Quan ja estàs amortitzat en política, llavors, les teves aparicions sempre son de gratis. Cap compromís i molta demagògia per dir que hi ha bons i dolents, espanyols i independentistes. No tenen cap escrúpul democràtic anant de bracet amb l’extrema dreta que representa el pitjor d’una Espanya que no s’acaba de marxar mai, perquè mai ha marxat de les seves institucions. 

PD: Les declaracions de Ayuso plantejant una mena d'ultimàtum al Rei, no haurà caigut massa be en molts cercles del nepotisme madrileny i espanyol. Potser va ser que amb l’ambient tropical –per la calor-, és va deixar anar. Ayuso que segur se sap de memòria la Constitució, deu saber, que el Rei ha de referendar el que digui el govern, si es negues a firmar, llavors entraríem en una nova dimensió desconeguda. La figura del Rei és simbòlica, però en el discurs del Rei el 3 de octubre del 2017, va trencar aquest simbolisme, i va anar més enllà de la Constitució amb la aprovació de tothom!.


                                


Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger" (Ara.cat. 12/6/2021).  Tothom donant lliços de patriotisme i l'únic que volen es defensar els seus privilegis i prebendes sense que ningú posi límits els seus afers, per això s'embolcallen amb la bandera, que sempre queda bé. O si no que li preguntin al emèrit!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]