Salta al contingut principal

Ayuso se li va l'olla!

 




Malgrat la propaganda dels mitjans patriòtics, la manifestació contra els indults, va fer figa. Molta calor, i ganes de estar a una terrassa prenent unes canyes, va deixar la plaça Colon més buida del què haurien volgut els seus organitzadors. 

                                 

Cadascú al seu nivell


Segur que a la plaça no hi havia cap odi ni cap exaltació neofranquista, però les paraules de Rosa Díaz, que res més es representa a ella mateixa deixa un regust antidemocràtic. Quan ja estàs amortitzat en política, llavors, les teves aparicions sempre son de gratis. Cap compromís i molta demagògia per dir que hi ha bons i dolents, espanyols i independentistes. No tenen cap escrúpol democràtic anant de bracet amb l’extrema dreta que representa el pitjor d’una Espanya que no s’acaba de marxar mai, perquè mai ha marxat de les seves institucions. 

PD: Les declaracions de Ayuso plantejant una mena d'ultimàtum al Rei, no haurà caigut massa be en molts cercles del nepotisme madrileny i espanyol. Potser va ser que amb l’ambient tropical –per la calor-, és va deixar anar. Ayuso que segur se sap de memòria la Constitució, deu saber, que el Rei ha de referendar el que digui el govern, si es negues a firmar, llavors entraríem en una nova dimensió desconeguda. La figura del Rei és simbòlica, però en el discurs del Rei el 3 de octubre del 2017, va trencar aquest simbolisme, i va anar més enllà de la Constitució amb la aprovació de tothom!.


                                


Ernesto Ekaizer: "Felip VI va fer el discurs del 3-O mentre era beneficiari de fons a l'estranger" (Ara.cat. 12/6/2021).  Tothom donant lliços de patriotisme i l'únic que volen es defensar els seus privilegis i prebendes sense que ningú posi límits els seus afers, per això s'embolcallen amb la bandera, que sempre queda bé. O si no que li preguntin al emèrit!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.