Passa al contingut principal

Plans per l'aeroport del futur


 

Com de gran ha de ser l'aeroport del futur de Barcelona? Aquesta és la pregunta. AENA vol invertir un món de milions per l'ampliació. Tenen una pedra a la sabata que es diu la Ricarda, un petit estany protegit per la Xarxa Natura 2000, al delta del Llobregat. Les forçes econòmiques de Barcelona estan a favor de l'ampliació. La pluja de milions és un clàssic quant és vol animar a fer alguna cosa, però la experiència dels darrers temps, s'ha de ser molt escèptics. Com conjugar ampliació i sostenibilitat ambiental? Es por tenir tot? Com no sóc expert, caldria fer un estudi, se suposa que hi ha d'haver-hi, per decidir el millor, per totes les parts afectades. L'aeroport de Barcelona no es com Madrid que tenen terreny per donar i vendre, ací tenim el mar i un àrea metropolitana molt atapeïda. 

La veu ecologista, com totes, també els dels veïns de la zona, s'han d'escoltar, però cal valorar si s'ha de fer l'obres, malgrat les aus, tinguin que marxar a un altre lloc. En el seu article "Cal aprofitar les oportunitats" Germà Bel, recorda: "No és sobrer, atès el cas, recordar l’episodi d’Alguaire: una decisió incorrecta tècnicament i social (construir-hi un aeroport comercial) va anar associada a la decisió de no ampliar les instal·lacions d’Alfés per preservar una colònia d’aloses becudes a la Timoneda. Això va implicar un augment de despesa de vàries desenes de milions € en una inversió nova a Alguaire. Tanmateix, la colònia d’aloses becudes va marxar el 2005 (es podria estar refent ara), fins i tot abans de l’inici de les obres a Alguaire. ". (Ara.cat, 2/6/21)

 Com recorda Germà Bel, cal fer un anàlisi de cost/ benefici, per prendre una decisió que afectarà a tothom. 


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació