Salta al contingut principal

Plans per l'aeroport del futur


 

Com de gran ha de ser l'aeroport del futur de Barcelona? Aquesta és la pregunta. AENA vol invertir un món de milions per l'ampliació. Tenen una pedra a la sabata que es diu la Ricarda, un petit estany protegit per la Xarxa Natura 2000, al delta del Llobregat. Les forçes econòmiques de Barcelona estan a favor de l'ampliació. La pluja de milions és un clàssic quant és vol animar a fer alguna cosa, però la experiència dels darrers temps, s'ha de ser molt escèptics. Com conjugar ampliació i sostenibilitat ambiental? Es por tenir tot? Com no sóc expert, caldria fer un estudi, se suposa que hi ha d'haver-hi, per decidir el millor, per totes les parts afectades. L'aeroport de Barcelona no es com Madrid que tenen terreny per donar i vendre, ací tenim el mar i un àrea metropolitana molt atapeïda. 

La veu ecologista, com totes, també els dels veïns de la zona, s'han d'escoltar, però cal valorar si s'ha de fer l'obres, malgrat les aus, tinguin que marxar a un altre lloc. En el seu article "Cal aprofitar les oportunitats" Germà Bel, recorda: "No és sobrer, atès el cas, recordar l’episodi d’Alguaire: una decisió incorrecta tècnicament i social (construir-hi un aeroport comercial) va anar associada a la decisió de no ampliar les instal·lacions d’Alfés per preservar una colònia d’aloses becudes a la Timoneda. Això va implicar un augment de despesa de vàries desenes de milions € en una inversió nova a Alguaire. Tanmateix, la colònia d’aloses becudes va marxar el 2005 (es podria estar refent ara), fins i tot abans de l’inici de les obres a Alguaire. ". (Ara.cat, 2/6/21)

 Com recorda Germà Bel, cal fer un anàlisi de cost/ benefici, per prendre una decisió que afectarà a tothom. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...