Passa al contingut principal

La Palma una setmana desprès

 Ja fa una setmana que el volcà de La Palma ha fet canviar la vida de cents de persones. L’espectacle de foc i cendra l’hem vist per TV com si fos un mer espectacle. Les TV que sempre volen pujar el share s’han deleix per fer-nos veure les destrosses, les cares de desesperació d’aquells que ho perden tot. S’ha parlat fins l’extenuació, hem après el llenguatge dels geòlegs, ara parlar de “colada” ja s’ha fet quotidià, hem vist, en fi, el que pot fer la natura, sempre inhumana, aliena al dolor de la gent.




L’únic positiu de tot això és que no hi hagut cap dany personal. El problema son els danys materials. Les Administracions corren a fer-se la fotografia, però després s’obliden de donar els diners. A més, les assegurances son molt mesquines a l’hora de pagar. Com els diners tenen un objectiu finalista, això vol dir, que si no es gasta per l’objectiu establert, per exemple, la casa, i t’ho gastes en altre cosa, tindràs que retornar els diners, però el problema es que aquesta gent que s’ha quedat en res, com pensen que han d’anar a viure? Amb quins diners tindran que fer front a les despeses? Poden trigar a pagar fins a sis mesos com a mínim, llavors, com pensen sobreviure? Es molt fàcil anar a predicar que tot anirà be, i desprès el silenci. 



Veure caure l'església de Todoque es un espectacle plàstic, però allà no viuen les persones, quant el volcà comenci a apaivagar-se, llavors, les televisions marxaran, perquè l’espectacle té que continuar algun altre lloc. Llavors, si que començarà el veritable drama. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...