Salta al contingut principal

PSOE y PP también les gusta las subastas

 




El desgavell s'ha complert amb rigor digne de la dinastia Kim. Els candidats s'han desfet en elogis davant dels seus patrocinadors. Després el farisaic CGPJ dirà que cal respectar la independència dels jutges. Ens prenen per idiotes, una altra vegada! Pel que sembla dins dels centenars de candidats que podia triar el PP, algú devia prometre al Sr. Arnaldo que seria l'elegit, a causa del compromís que aquest té amb aquest partit. Així, es demostra que si un és fidel a la línia del partit de torn, serà recompensat com a suprem intèrpret de la Constitució. L'altra candidata del PP també ha pujat als altars. Pel que sembla, la nostra societat es mereix aquest tipus d'intèrprets que assumeixen com els gossos de Pavlov el que els diguin la veu del seu amo. En hora dolenta a tots!

[El desaguisado se ha cumplido con rigor digno de la dinastía Kim. Los candidatos se han deshecho en elogios ante sus patrocinadores. Después el farisaico CGPJ dirá que hay que respetar la independencia de los jueces. ¡Nos toman por idiotas, otra vez! Al parecer dentro de los cientos de candidatos que podía elegir el PP, alguien debió de prometer al Sr. Arnaldo que sería el elegido, debido al compromiso  que éste tiene con dicho partido. Así, se demuestra que si uno es fiel a la línea del partido de turno, será recompensado como supremo intérprete de la Constitución. La otra candidata del PP también ha subido a los altares. Nuestra sociedad al parecer se merece este tipo de intérpretes que asumen como los perros de Pavlov lo que les digan la voz de su amo. ¡Enhoramala a todos!]


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.