Casado defensor del alumnat de Catalunya

"Es pot tolerar que hi hagi professors amb instruccions de no deixar anar al lavabo a nens perquè parlen en castellà?" El líder del PP, Pablo Casado,

"Es pot tolerar que hi hagi nens que per parlar castellà al pati els posessin pedres a la motxilla?", s'ha preguntat.” (Ara.cat, 17/12/21)

Es diu fake news, Casado deu inspirar-se en el seu ídol, José María Aznar, què desprès del atentats de Madrid al 11 de març de 2004 no va voler reconèixer què va ser el terrorisme gihadista qui va cometre els atentats. El Mundo el va secundar en les seves mentides miserables.

Ara arran d'una Sentència d'uns pares a una escola a Canet, obliga a tothom, què ha d'haver un 25% de classes en castellà. La nena fa P5. Tota la resta de nens i nenes tindran que fer el que volen uns pares amb catalanofobia. Sembla estrany què una Sentencia pugui esmenar la plana a una Llei d'Educació. Quaranta anys de immersió sembla que ara ho volen esborrar. El "a por ellos" en versió lingüística.

I què fa un candidat a ser President amb aquesta qüestió? Fer de portaveu de Vox. S'ha assabentat de la realitat catalana? Es veritat que el PP català amb 3 diputats no té res a dir, perquè no té cap força parlamentaria. A Catalunya té una plataforma formidable: els tribunals. Cap dels tres diputats li a explicat el que passa a casa nostra?

S'ha de estar molt malament, per llançar acusacions genèriques, sense aportar cap prova, no es prova un tweet, utilitzant a una nena de P5 com arma llancívola contra el govern és d'un miserable i mesquí comportament impropi d'algú que vol ser President de Govern. El pares de la nena no tenen res a dir?

La Generalitat té que fer tots els esforços per què la Llei d'Educació es compleixi. El TC, durant dècades va establir la constitucionalitat de la immersió lingüística. Cal lluitar amb les lleis què els Tribunals no poden fer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog