Passa al contingut principal

Armes de foc

 


La imatge podria respondrà a alguna fira els EEUU. Però no, això és una subhasta d’armes exposades per la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Aquesta ha estat l’última subhasta, perquè un nou reglament del 2020 ho canvia. I qui pot comprar aquestes armes? No tothom. Han de tenir llicència d’armes. La GC ha de donar el vist i plau. No és pot provar el material i això és un risc, perquè moltes armes estan en mal estat i cal reparacions. Armeries, nostàlgics del exercit o GC o policies a més de caçadors poden optar per fer-se amb aquesta ferralla. A la notícia, diu que hi ha 5987 ofertes per 2439 armes. Els preus, a la baixa, estan entre 10 i els 6000 €. Segur que els malfactors, deuen estar que trinen per no pogué tocar el material necessari per la seva feina. Què no hi hagi armes de foc per els carreres fa que malgrat el cants de sirena de la extrema dreta, Catalunya com a Espanya sigui una societat segura, les estadístiques així ho indiquen. (Ara.cat, Pau Esparch, Última subhasta d’armes, 15/2/22)  



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.