Ningú estima a Catalunya

Polarització i convivència a Espanya 2021

A Catalunya no l’estima ningú. Amb l’excepció del País Basc, la resta suspèn a Catalunya. Andalusia, País Valencià, Extremadura (34,7), Galícia, Madrid (45,2). El “A por ellos” fa furor. Però, des dels temps de Pujol, els nostres polítics no s’han interessat massa per el nouvinguts de fora. A més les picabaralles eternes entre ERC i Junts, fan molt de mal al moviment independentista. La dreta mediàtica i el seu discurs d’odi contra tot el que té a veure amb el català, ha calat amb l’imaginari col•lectiu de fora de Catalunya. Els tòpics es repeteixen una i un altra vegada sense que cap instància faci res per contradir-la.

Un dels clàssics: "amb separatistes que consideren inferiors els nens que parlen castellà", això ho diu una autoritat -Alfonso Fernández Mañueco- que pacta amb l’extrema dreta de Vox, que juga a la contra, contra Catalunya, ells volen eradicar el estat autonòmic, però no tenen cap inconvenient en asseure's a la cadira, un discurs neofranquista, contra la immigració –aquesta es el seva bandera-. Tenen un enemic i ell es el responsable de tots els mals que pateix Espanya, perquè ells adoren Espanya, i si fos necessari, matarien a la meitat que gosin posar amb dubte aquest amor patri. I malgrat tot, Mañueco i el PP no tenen cap dubta que el millor per ells, es pactar amb Vox. Un grup antisistema, neofranquista i predemocràtic, sens dubte, un aliat molt més fiable que el PSOE, posem per cas.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog