Cara i creu: Tamara Carrasco i Nuñez Feijóo

Hi ha noticies que és fan esperar massa, i aquesta és una amb que la (in)justícia s'ha fet carn. Tamara Carrasco ha tingut que suportar un calvari judicial i mediàtic per ser independentista. Quanta prevaricació hi tingut que aguantar? Marchena i Llanera han votat en contra del rebuig a la Fiscalia del TS. Cal mantenir el relat mentider i polític fins el final.

L'altra cara de la moneda, son les declaracions de Nuñez Feijóo.

Les seves declaracions son part del relat contra Catalunya, qui li a dit que hi ha 'apartheid lingüístic'? Podia haver dit, també, holocaust lingüístic del castellà? Quantes mentides haurem d'escoltar de personatges que menteixen per guanyar vots? No a Catalunya és clar, però si a la resta d'Espanya. Encara no sap que a Catalunya els nois/noies acaben tenint competència lingüística en català i castellà? Tampoc ho saben els il·lustres del TSJC. Feijóo és aquell polític que anava amb un iot d'un conegut narcotraficant, Marcial Dorado, si era l'any 1995, quan era responsable de la sanitat gallega, però ara és posa davant de no se sap qui per dir que a Catalunya és l'infern lingüístic, mentre a Galicia allà són tot flors i violes!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog