Passa al contingut principal

La revolución aznarista: Atado y bien atado

 Avui, en el seu article  David Fernàndez, Els Sants Innocents, Ara.cat (28/12/22) comença amb aquesta història:

"(...) El dictador li demanava ràpidament: "¿Cómo tenemos España?". "En su sitio, generalísimo, en su sitio; España va bien, dicen los que mandan", li responia el subordinat. "¿Quién manda?", requeria el dictador. "En Zarzuela, Don Juan Carlos, como dejó indicado; y en Moncloa, Aznar", li aclaria. "¡Hombre, don Manuel, mi hagiógrafo!", s’emocionava el tirà. "No, no, su excelencia, se trata de su nieto, José María, inspector de Hacienda". La conversa prosseguia amb una llista infinita i inacabable de noms. La versió llarga de l’acudit podia durar una eternitat i una sobretaula de Nadal sencera.



Govern de José María Aznar (1996-1999).

 

–¿Quién está al cargo de Interior? –preguntava Franco.

–Mayor Oreja –li detallava el vigilant.

–¡Hombre, don Marcelino, del Movimiento! –exclamava el ressuscitat.

–Sí, sí, pero se trata de su sobrino.

—¿Quién imparte justicia? –li requeria.

—Mariscal de Gante.

—¡Hombre, don Jaime, del TOP! –rememorava el cretí.

—No, no, Margarita, su hija.

—¿Y quién detenta Fomento?

—Arias-Salgado.

—¡Hombre, Don Gabriel, mi ministro de Información y Turismo!

—No, no, su hijo.

—¿Y en Cataluña quién regenta el orden contra la subversión? –demanava.

—García-Valdecasas —responia el sentinella.

—¡Pues claro, quién si no, Don Paco! –s’enorgullia el dictador.

—No, caudillo, su hija: Doña Julia –tornava a aclarir-li.

—¿Y quién ejerce como portavoz gubernativo?

—Pío Cabanillas.

—¿Aún aguanta Don Pío? –es preguntava el carnisser.

—No, no, su retoño —esmenava de nou.

—Y en Galicia, ¿quién dispone?

—Fraga Iribarne.

—El hijo, querrá decir —sostenia, per una vegada, provant d’avançar-se als temps.

—No, no. ¡En Galicia, el mismísimo Fraga todavía!


Això pot semblar un acudit, però ha sigut el pa que si dona a l'Espanya de la Constitució de 1978. O sigui, una innocentada perpetua. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.