Passa al contingut principal

La revolución aznarista: Atado y bien atado

 Avui, en el seu article  David Fernàndez, Els Sants Innocents, Ara.cat (28/12/22) comença amb aquesta història:

"(...) El dictador li demanava ràpidament: "¿Cómo tenemos España?". "En su sitio, generalísimo, en su sitio; España va bien, dicen los que mandan", li responia el subordinat. "¿Quién manda?", requeria el dictador. "En Zarzuela, Don Juan Carlos, como dejó indicado; y en Moncloa, Aznar", li aclaria. "¡Hombre, don Manuel, mi hagiógrafo!", s’emocionava el tirà. "No, no, su excelencia, se trata de su nieto, José María, inspector de Hacienda". La conversa prosseguia amb una llista infinita i inacabable de noms. La versió llarga de l’acudit podia durar una eternitat i una sobretaula de Nadal sencera.



Govern de José María Aznar (1996-1999).

 

–¿Quién está al cargo de Interior? –preguntava Franco.

–Mayor Oreja –li detallava el vigilant.

–¡Hombre, don Marcelino, del Movimiento! –exclamava el ressuscitat.

–Sí, sí, pero se trata de su sobrino.

—¿Quién imparte justicia? –li requeria.

—Mariscal de Gante.

—¡Hombre, don Jaime, del TOP! –rememorava el cretí.

—No, no, Margarita, su hija.

—¿Y quién detenta Fomento?

—Arias-Salgado.

—¡Hombre, Don Gabriel, mi ministro de Información y Turismo!

—No, no, su hijo.

—¿Y en Cataluña quién regenta el orden contra la subversión? –demanava.

—García-Valdecasas —responia el sentinella.

—¡Pues claro, quién si no, Don Paco! –s’enorgullia el dictador.

—No, caudillo, su hija: Doña Julia –tornava a aclarir-li.

—¿Y quién ejerce como portavoz gubernativo?

—Pío Cabanillas.

—¿Aún aguanta Don Pío? –es preguntava el carnisser.

—No, no, su retoño —esmenava de nou.

—Y en Galicia, ¿quién dispone?

—Fraga Iribarne.

—El hijo, querrá decir —sostenia, per una vegada, provant d’avançar-se als temps.

—No, no. ¡En Galicia, el mismísimo Fraga todavía!


Això pot semblar un acudit, però ha sigut el pa que si dona a l'Espanya de la Constitució de 1978. O sigui, una innocentada perpetua. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.