Passa al contingut principal

Estampes catalanes (III)

 



La noticia es xocant, l'empresari -petit- posa un anunci a Infojobs, on posa "Dependenta de botiga, dona amb edat mínima 40 anys” i un altre en què es llegia “Requisits mínims: dona de més de 40 anys”. Ara Inspecció de treball, que segur que no té res de feina, perquè no pot dir ni fer res amb Amazon, per posar un exemple d'ara mateix, li posa una multa de 7.501 euros. El seu pecat inconfessable és haver posat un requisits que ell volia. Però vivim temps molts confusos. Javier Marcos, que és el nom del propietari de la botiga, diu amb molta raó  "l’han multat per una oferta per a dones, mentre que la Generalitat fa campanyes publicitàries oferint places per a bomberes i policies per equilibrar les plantilles històricament masculinitzades. “Quina és la diferència entre els dos anuncis? Que ells són el Govern”, s’expressa." (Ara.cat. 8/2/2023). Hi ha diferències, però sembla que l'únic error seu, ha estat dir el que pensava, quant tenia que haver dit, ara que penso, tindria que dir home/dona/binari? Sense especificar edat perquè sinó tindria raons? Si dic que tingui estudis mitjans, els que no ho tenen es poden sentir ofesos? Sembla que oferir feina pot ser un "feina" arriscada, sobretot, si ho fas en pla amateur com ho ha fet el Sr. Javier Marcos. Res més tenia que  dir que volia una persona, i haver agafat desprès a la persona (dona de 40 anys) escollida per la botiga. Ja és veu que Inspecció de Treball sempre alerta amb les injustícies de gènere. Tota una garantia, segur que si.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.