Passa al contingut principal

Estampes catalanes (III)

 



La noticia es xocant, l'empresari -petit- posa un anunci a Infojobs, on posa "Dependenta de botiga, dona amb edat mínima 40 anys” i un altre en què es llegia “Requisits mínims: dona de més de 40 anys”. Ara Inspecció de treball, que segur que no té res de feina, perquè no pot dir ni fer res amb Amazon, per posar un exemple d'ara mateix, li posa una multa de 7.501 euros. El seu pecat inconfessable és haver posat un requisits que ell volia. Però vivim temps molts confusos. Javier Marcos, que és el nom del propietari de la botiga, diu amb molta raó  "l’han multat per una oferta per a dones, mentre que la Generalitat fa campanyes publicitàries oferint places per a bomberes i policies per equilibrar les plantilles històricament masculinitzades. “Quina és la diferència entre els dos anuncis? Que ells són el Govern”, s’expressa." (Ara.cat. 8/2/2023). Hi ha diferències, però sembla que l'únic error seu, ha estat dir el que pensava, quant tenia que haver dit, ara que penso, tindria que dir home/dona/binari? Sense especificar edat perquè sinó tindria raons? Si dic que tingui estudis mitjans, els que no ho tenen es poden sentir ofesos? Sembla que oferir feina pot ser un "feina" arriscada, sobretot, si ho fas en pla amateur com ho ha fet el Sr. Javier Marcos. Res més tenia que  dir que volia una persona, i haver agafat desprès a la persona (dona de 40 anys) escollida per la botiga. Ja és veu que Inspecció de Treball sempre alerta amb les injustícies de gènere. Tota una garantia, segur que si.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...