Salta al contingut principal

Estampes catalanes (III)

 



La noticia es xocant, l'empresari -petit- posa un anunci a Infojobs, on posa "Dependenta de botiga, dona amb edat mínima 40 anys” i un altre en què es llegia “Requisits mínims: dona de més de 40 anys”. Ara Inspecció de treball, que segur que no té res de feina, perquè no pot dir ni fer res amb Amazon, per posar un exemple d'ara mateix, li posa una multa de 7.501 euros. El seu pecat inconfessable és haver posat un requisits que ell volia. Però vivim temps molts confusos. Javier Marcos, que és el nom del propietari de la botiga, diu amb molta raó  "l’han multat per una oferta per a dones, mentre que la Generalitat fa campanyes publicitàries oferint places per a bomberes i policies per equilibrar les plantilles històricament masculinitzades. “Quina és la diferència entre els dos anuncis? Que ells són el Govern”, s’expressa." (Ara.cat. 8/2/2023). Hi ha diferències, però sembla que l'únic error seu, ha estat dir el que pensava, quant tenia que haver dit, ara que penso, tindria que dir home/dona/binari? Sense especificar edat perquè sinó tindria raons? Si dic que tingui estudis mitjans, els que no ho tenen es poden sentir ofesos? Sembla que oferir feina pot ser un "feina" arriscada, sobretot, si ho fas en pla amateur com ho ha fet el Sr. Javier Marcos. Res més tenia que  dir que volia una persona, i haver agafat desprès a la persona (dona de 40 anys) escollida per la botiga. Ja és veu que Inspecció de Treball sempre alerta amb les injustícies de gènere. Tota una garantia, segur que si.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.