Passa al contingut principal

Estampes catalanes (VI)

 



La imatge virtual de la nova e increïble troballa per solucionar el problema del aeroport de Barcelona està servida. La imatge quan més t'ho mires més surrealista apareix. Les proporcions de l'obra serien faraòniques per dir-ho suaument. "Tots tres experts plantegen que la pista es construeixi sobre un tauler de formigó armat (de 4.700 metres de llarg per 400 d'ample) suportat per una estructura de bigues transversals i longitudinals".  La pista  "se situaria a 1,5 quilòmetres mar endins i estaria connectada amb la resta de l'aeroport per dues pistes taxi." (Ara.cat, 11/02/2023). Què tècnicament és poguí fer no vol dir que sigui una bona idea. I en sembla una mala idea. Tenim dos aeroports Girona i Reus relativament a prop. Una part del tràfic és pot derivar a aquests aeroports. El cost és innecessari, perquè aquests diner tindrien un aprofitament més adequat a la xarxa ferroviària que té problemes estructurals greus.
 
No vols modificar "La Ricarda", llavors transformen el litoral, és això una solució? Barcelona necessita realment aquesta hiperinfraestructura? És necessà-ria per qui? Què guanya la ciutat més enllà de més turistes? És què no hi ha prou amb els visitants què arriba per terra, mar i aire? Tot té un sabor massa electoralista per prendre-s'ho seriosament.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...