Passa al contingut principal

Omplir totes les piscines del país!

 



El govern de la Generalitat, primer va dir que això d'omplir piscines, amb la sequera que hi ha, no era ni solidari ni sostenible. Vivim moments de incertesa amb el canvi climàtic. No plou i els embasaments estan els mínims històrics. Cal racionalitzar el seu ús. La cimera del aigua va acabar com el rosari de l'aurora, perquè el PSC no volia cap règim sancionador per els Ajuntaments -què ells manen-. I ara, sense que la climatologia hagi canviat en rés, el Govern, diu que si és pot omplir les piscines. Per què aquest canvi de parer? La resposta està en les eleccions municipals! No volen perdre vots! Així que si vull regar la gespa, per exemple, no en tallaré res. Si hi ha pobles que tinguin que venir els clàssics camions de cubes per tenir aigua, ja saben a qui no votar. Hi ha un topall 230 litres per persona i dia, però aquest topall es passa amb escreix a moltíssims indrets de Catalunya. Si pensem que aquesta situació de sequera continua al estiu, amb la invasió turística, el panorama serà catastròfic cap el setembre. No seria convenient pensar primer en la ciutadania que viu al territori?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]