Salta al contingut principal

Sílvia Orriols, feixista catalana


 

A Catalunya també hi ha l'extrema dreta a la catalana. Es diu Aliança Catalana hi va guanyar a Ripoll amb 6 regidors. La seva cap de files es diu Sílvia Orriols. És possible que els ciutadans de Ripoll s'hagin confós en el seu vot? Al article de Ignasi Aragay del 9/6,  Sílvia Orriols és una feixista de manual, segons Umberto Eco exposa les tesis per confirmar el seu feixisme. Ara, tota l'oposició tindrà que retratar-se. La majoria absoluta de Ripoll són 9 regidors. Es compatible la ideologia feixista amb el independentisme? A Junts per Catalunya (3) encara s'ho pensa, per què s'ho pensa? Cal recordar que Ripoll era el lloc on vivíem els terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils al agost del 2017. L'espantall de la immigració i tot allò que l'envolta te arrels reals e imaginaries. Què s'ha fet a Ripoll per suturar les ferides? No caldrà esperar massa per saber si Orriols és la nova Alcaldessa per vergonya de la resta de partits polítics!

PD: Sembla què la resta de partits no donaran suport a Aliança Catalana!

PD1: Finalment, el descrèdit de la política s'ha fet carn viva a Ripoll, on Sílvia Orriols, és la nova Alcaldessa de Ripoll. Anava a dir !Què os bombin a tots", però ja s'ha m'han avançat en la expressió.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.